domingo, 21 de noviembre de 2010

Carta de Teseu a Ariadna

He passat la nit travessant el laberint sense passadissos, amb la mirada fent acrobàcies entre la bioquímica i la termodinàmica. Era un jove entregat en tribut al Minotaure. Vagava perdut fins trobar-me amb la bèstia, a la que serviria d’aliment si no lluitava. La vida és un complicat laberint, que hem de traçar amb les nostres decisions. Intentem no fracassar, però el monstre pot aparèixer en tombar qualsevol cantonada. No tots els carrers són rectes ni estan prou il•luminats.



No t'hauria d'haver deixat en la desolació. A vegades tenim portes i finestres obertes cap a l'amargor i no trobem la clau. Vaig voler ser fortalesa, però jo sóc tan pedra com la pedra on vaig seure. Files amb mà esclava munts de llana, quedant com a pressa i aliment de feres. Amb el temps, aprenem la subtil diferència entre sostenir una mà i encadenar un ànima; i copsem que l'amor no significa ficar-se al llit i que una companyia no significa seguretat.

Els petons no són contractes ni les abraçades promeses. Hauríem de construir els nostres camins en l’avui, perquè el terreny del demà és massa insegur per a plans... Podem persistir sense ser mai tocats, ni tan sols tocats per la pròpia vida. No obstant això, precisem que algú es detingui en nosaltres, amb nosaltres, i, com si d'una necessària curació miraculosa es tractés, ens imposi lleu i suaument les seves mans. Tal vegada el seu gest no ho prengui tot. Només es tractarà d’una aproximació, un moviment que alteri l'aire. Però aconseguirem sentir alliberació dintre dels carrers de Cnosos.

3 comentarios:

Mérope dijo...

No sé si això va del que penso, no em vaig buidar, ho vaig intentar i no ho vaig aconseguir. No vull un llit, no vull només companyia, vull complicitat, seguretat i comprensió mútua.

oscar dijo...

Quan actuem tenim la dificultat de no embolicar-nos o perdren's pels carrers d'aquesta vida. Moltes vegades trobo coses que no entenc. I no sé si no les entenc perquè m'he perdut la meitat de la pel·lícula o perquè no té sentit. Però no deixo que el monstre de l'angoixa em tormenti. ânim Teseu!

Dorothy dijo...

Tenir el fil no garanteix poder sortir del laberint, i el laberint pot convertir-se en llar, i no sé si és bo o dolent.