lunes, 29 de julio de 2013

Res sense tu



Et sostinc amb el meu contrapès,
estirat sobre tu,
arrossegat per la ressaca
que em duu a ser menys.

Res sense tu,
veritablement en lluita
per postular els teus ulls.

Res sense tu,
estimant amb armes millors
fins que vinguis altre cop.

Estic amb tu per sostenir-te,
un dia sencer, una nit sencera,
portant a cada respir
el temps que et mourà
a ser altre cop feliç.

Et sostinc amb la pell,
així com l’aire fa volar l’estel.
Res sense tu.

lunes, 15 de julio de 2013

Conversa a la porta



LAURA: Digues-me que no és cert.
EMILIO: A jo també em dol molt, Laura.
LAURA: Tu m’estimaves. Jo t’estimava.
EMILIO: Laura, Laura. Tu saps que t’estimo.
LAURA: No ho diguis llavors, no ho facis llavors. Fes com que va ser una mala idea, una ocurrència. Una més de les teves bogeries.
EMILIO: Em va costar molt decidir-ho. Molt.
LAURA: Una cosa que costa tant no és bo, no és bo. Significa que et doldrà a l'ànima. Se't caurà en trossos quan creuis la porta i em deixis aquí, sola. Què has descobert en aquesta casa que et fa pensar així? Llàgrimes en els murs? Sang sota el llit? El sol entra cada dia, ens il·lumina, ens fa somiar que tripulem un vaixell, sense més rumb que haver-nos oposat, sense un altre pla que obrir els ulls cada dia i saber que estarem aquí, els dos, com mai amb ningú, com mai.
EMILIO: Laura…
LAURA: PER QUÈ, Emilio? Emilio! No ens hem fet mal. En tot aquest temps junts mai… Hem estat discrets. Ni ens hem agafat de la mà pel carrer. Mai un petó encara que la boca se'm fes trossos.
EMILIO: Laura, no segueixis. No és hora de poesia. És dolorós, sé que és fins a cruel i ingrat però posa't en el meu lloc. Tu has triat el camí. Només em queda oblidar-te. I això només es permet amb l'odi. No em miris així. M'ho poses difícil.