viernes, 10 de diciembre de 2010

HOSTATGE

Hostatge teu, enclavat al cos,
vençut per guerxades paraules
que trontollen al flagell dels darrers glops.
Et crido, et nomeno, prop dels teus ulls,
mentre doloregen kilòmetres de pell.

Heus aquí el cant de la darrer trobada.
Una casa fosca, sabates vermelles
i una ribera de mans assedegades,
dreçades a tu contra les finestres.

Hostatge teu, enclavat als mots,
no puc bellugar-me del lloc
per por a perdre la intensitat
de cada andana on ens hem besat.

5 comentarios:

Cenicienta dijo...

La teua amada estarà derretida a algun lloc. Ser estimada així és el que tota dona vol.

chuscartes dijo...

No sé si la poesia és allò que tota persona voldria. Darrerament estic massa poètic. Per què sempre em passa en èpoques d'avaluacions?

Lacuerda dijo...

Todos buscamos una excusa cuando tenemos que hacer cosas que no nos gustan. Ánimo con las evaluaciones.

Cenicienta dijo...

pensava que era per una altra cosa, no precisament per l'evaluació, mmmm

chuscartes dijo...

Lacuerda no es una excusa para no hacer mi trabajo. Es algo que ocurre mientras tanto.

Cenicienta no estic dient que les avaluacions obrin la meva creativitat poètica... Un informe d'avaluació no em fa hostatge seu