domingo, 18 de septiembre de 2011

OPERETTA de COR DE TEATRE

Aquest cap de setmana hem estat a Barcelona per anar a veure "Operetta" el darrer muntatge de Cor de teatre. Hem quedat fascinats per la seva presentació, el rigor amb que ho fan, una música exquisita, veus excel·lents i històries plenes de situacions còmiques. 

Aquest cor aconsegueix apropar l'espectador a l'òpera mitjançant la imaginació i el riure. Això és el que es proposen Jordi Purtí i la companyia Cor de Teatre. Amb música a cappella i molt sentit de l'humor, Operetta troba la manera de submergir-nos en el gènere operístic a través de la realitat més quotidiana. Una experiència única, híbrida, fruit de l'encreuament impossible del ritme i l'expressivitat del teatre gestual amb la delicadesa de l'òpera.

Són 26 veus que caminen per l'escenari amb molta delicadesa, on no hi ha res fora de lloc. Tot comença en silenci. Un escenari desolat, presidit únicament per un piano que amaga, no obstant això, un secret; de l'instrument comencen a sortir personatges vinculats amb el món del teatre: tramoistes, il·luminadors, sastres, directors, actrius, actors … tots ells estan aquí per desenvolupar un espectacle amb la complicitat de les obertures, àries i cors més coneguts del gènere del bel cant.

No només hem gaudit de les seves veus, també de la seva posada en escena: neta, fantàstica, perfecta. Sense dubte un espectacle que ens ha atrapat. Recomanable tant als amants de la lírica com als que desconeixen el món de l'òpera. Una invitació a deixar-se seduir per 29 cantants-actors que interpreten nous arranjaments d'un repertori operístic imprescindible, interpretat per a l'ocasió només amb la veu.
 

2 comentarios:

Cenicienta dijo...

Un espectacle inolvidable, un gaudi irrepetible. Perfecció en escena. Gràcies per fer-ho possible. Haurem de recomanar algú per Eivissa a veure si ho duen, no m'importaria tornar a veure-ho.

M. Roser Algué Vendrells dijo...

Em sembla un espectacle molt original i una bona manera d'apropar l'òpera al gran públic...
Petons,
M. Roser