domingo, 26 de febrero de 2012

Silencis


No vaig conèixer a la meva avia. Va morir quan jo tenia dos anys. La mare em deia que va morir d’un infart de silencis. Els metges deien que va morir d’un infart de cor. De petita em semblaven dues raons molt diferents. Amb el temps he aprés que són la mateixa cosa.

1 comentario:

M. Roser dijo...

Morir d'un infart de silencis és com morir de tristesa...
Bona nit.