Des de l'exili del teu cos,
concedint a aquesta terra eixorca
la claror del desig de tornar.
Un país projectat a la cambra,
fràgil suggeriment estès a la pell.
Regressaré al teu regne
acceptant de bon grat ser vassall,
abans de què el desús
me'l faci oblidar.
1 comentario:
Sovint, l'exili és una etapa necessària -dolorosa- en les nostres vides a fi de veure-hi clar. Oblidar
mai, recordar sempre...
Publicar un comentario