miércoles, 2 de marzo de 2011

Les sabates de talons dins de l'armari
ferides d'una glòria local.
El pot de rímel atrinxerat al bany
perquè ja no trobes raons.
L'americana estesa sobre el llit,
mapamundi de les nits.
Arestes d'un matí de febrer
per on passes els dits,
sabent que allò que necessites
només ho trobaràs en mi.


7 comentarios:

Olga Xirinacs dijo...

Sabent que et feriràs els dits si els passes per les arestes; però les ferides del cos cicatritzen més aviat que les de l'ànima.

Joana dijo...

un poema magnífic!!! Se n'adonarà, ja ho veuràs!!!
Molta sort!!!

Guspira dijo...

Intens, suggerent. Càlid i fred a la vegada.

Dorothy dijo...

"...el llit, mapamundi de les nits." No ho havia pensat mai, però és taaaaan veritat.
Meravellós.

M. Roser dijo...

N'estàs segur que només ho trobarà en tu(pregunto a qui ho diu), potser si investiguessis t'enduries alguna sorpresa...
El cor té racons amagats!!!
M. Roser

Cenicienta dijo...

Puc assegurar que només ho trobaré allà, el seu cor me l'ha entregat obert de bat a bat. No ho dubtis. Una abraçada

Helena Bonals dijo...

Bellíssim el poema, el que diu.