lunes, 28 de febrero de 2011

Girant fulls

Un altre mes que marxa. Acabo de girar el full del calendari adonant-me que la vida és irreversible. No podrem tornar al dia de demà ni podrem fer com si no hagués existit. És la nostra condició temporal. Hi ha dies que tinc la sensació de que al final d'aquest llarg passadís només hi ha portes tancades a altres passadissos deserts, que donen a altres portes... D'altres dies, copso la grandesa de l'avanç.

Avui faig un balanç provisional. He encalçat el vent, m'he empassat anestèsies, m'he concedit moments de plenituds, he mirat cap enfora de la closca. Mentre em preparo un cafè recordo el dia que vaig comprar gots i plats, la taula on dino, el llit on descanso, amb la intenció de construir-me un futur. Detalls de la vida que m'està arribant cada matí. Espero no deixar d'adonar-me de la seva vinguda cada dia.

4 comentarios:

Helena Bonals dijo...

La vida s'acaba i comença cada dia. Això és bo i dolent alhora.

Dorothy dijo...

Cada cop que giro un full del calendari tenc la sensació d'haver desperdiciat un bocinet del futur del passat...

Cenicienta dijo...

Agafa la mà de qui tens al costat i passeja pel present, no miris enrera i gaudeix de tot el que passa

Rafael Meyerhofer i Ribas dijo...

La teva vida,ets tu, camina per el passadís que vulguis, sigues feliç amb el plat... amb el got...i sobretot amb tu mateix...així faràs feliç als altres