martes, 29 de noviembre de 2011

Premi Escènica

Ahir a sa nit va rebre el premi Escènica d'honor el meu mestre teatral, Don Pedro Cañestro. Fa molt de temps que aquest gran home del teatre hauria d'haver rebut un homenatge a sa nostra illa, al menys com a reconeixement de tota sa tasca cultural que ha fet. Però estic orgullós d'ell, de què hagi rebut aquest reconeixement a Mallorca. 

Deixant de banda tanta desorientació política i responsabilitats compartides, aquest home, que va posar el teatre per davant de la seva individualitat, invertint esforç i desitjos en el grup que va crear, la culturització teatral de sa gent d'Eivissa i sa llibertat d'expressió amb un talent aclaparador, és un referent on emmirallar-se més enllà de l'emoció que provoca aquest fet puntual, aquest homenatge.

Cañestro és un home molt estimat i recordat pels eivissencs. Ha protagonitzat amb el seu teatre tot tipus de gèneres. Encara avui, nomenar-lo a qualsevol lloc genera moltíssims de comentaris, a bars, perruqueries, supermercats.... i tots ells són d'un bon record. Del seu teatre ambulant, de l'escola d'Arts i oficis, al club Tanit... El nostre "mestre" tenia un repte important en relació al teatre: fer-lo present a la vida social i cultural d'Eivissa. I ho va aconseguir. 

Gràcies a ell vaig aprendre a estar damunt d'un escenari, però molt més enllà, vaig aprendre el que és el respecte pel públic, per una feina digna i respectable. Ens transmetia sa seva capacitat directiva i actoral amb molta cura, amb molta estima. I mirava cada detall al màxim, pensant en el públic que vindria a veure'ns. Respectava el valor de cada actor i treia el millor de cada un. I això es traduïa tant pel bon ambient de sa companyia (que era com una família) com per la manera d'estar damunt de l'escenari. 

L'enhorabona al nostre mestre. I felicitats per s'homenatge.

1 comentario:

M. Roser Algué Vendrells dijo...

Sempre és important que es facin homenatges a les persones que amb el seu art i la seva saviesa, han contribuït a estimar la cultura i han intentat fer als altres una mica més feliços...
I si es fa en vida, encara molt millor.
Petons, M. Roser