jueves, 1 de diciembre de 2011

CONVERSA DE DONES 2

Amiga: L'has tornat a veure? 

Ella: No, fa dies que no dorm aquí. 

Amiga: Haurà conegut a alguna dona. 

Ella: Sí, és que hi ha tantes dones... Saps què em fa por? La competència de les altres dones...però això no li puc dir.

Amiga: No, no li has de dir.

Ella: -Ara anem a parlar d'amor. (Es queda en silenci, com si pensés per primera vegada en el significat d'aquesta frase.) De sobte va dir això: -Ara anem a parlar d'amor. -Bé, li vaig dir, amb la veu baixeta, -amor... Ell no esperava que jo estigués tan predisposada així que es va quedar mirant-me molt fix;els ulls clars quan miren fix es tornen molt tremends. Li vaig dir que no em mirés així perquè m'espantava i em va dir que llavors, millor parléssim de la por. I jo de la por sí que no volia parlar…

Amiga: Clar, de la por no. (Es mata un mosquit en el braç) Mira que m’ha fet aquest. Tinc alguna cosa en la pell, a tu ni se t'apropen. És terrible, si un es posa a pensar, que et xuclin la sang.

Ella: A mi no em piquen perquè tinc la pell tota seca, pura duresa...

Amiga: La pell és el més profund, tot el que tens de duresa fora, ho tens endins.

Ella: Això qui t'ho va dir? És que ja no ús protector. Això, saps què significa?

Amiga: Que ja no t'importa.

Ella: Clar... et brillen els ulls, la lluentor de l'ull, estàs salvada.

1 comentario:

M. Roser Algué Vendrells dijo...

Veig que t'agrada captar converses femenines, deus anar sempre amb l'antena posada...
Ah, i a mi tampoc em piquen els mosquits!!!
Bona setmana Jesús,
M. Roser