lunes, 29 de julio de 2013

Res sense tu



Et sostinc amb el meu contrapès,
estirat sobre tu,
arrossegat per la ressaca
que em duu a ser menys.

Res sense tu,
veritablement en lluita
per postular els teus ulls.

Res sense tu,
estimant amb armes millors
fins que vinguis altre cop.

Estic amb tu per sostenir-te,
un dia sencer, una nit sencera,
portant a cada respir
el temps que et mourà
a ser altre cop feliç.

Et sostinc amb la pell,
així com l’aire fa volar l’estel.
Res sense tu.

1 comentario:

Guspira dijo...

Això és amor...