conversa nocturna 4

Habitació. Silencis i absències. Al llit dorm un home. Ningú més. Són les 2:25 de la matinada. De sobte sona el telèfon.

DONA: Hi ha una aranya a la meva habitació. Necessito que vinguis!
HOME: Sam?
DONA: És horrorosa. Si us plau, vine a casa.
HOME: Creus que és hora de trucar?
DONA: Estic acollonida. He agafat l’escombra per matar-la, però no puc. S’ha amagat darrera del llit.
HOME: Dubto que et faci res. Torna al llit i dorm.
DONA: No puc dormir sabent que tinc la filla de Taràntula a sota. Per què no vens i la mates?
HOME: No puc. No són hores. A més, demà m’haig d’aixecar molt prest.
DONA: T’ho demano si us plau. He tancat la porta de l’habitació perquè no surti. Estic taquicàrdica.
HOME: I jo cansat. Crida als bombers.
DONA: Jo esperava l’ajuda d’un home valent... dorms sol?
HOME: Així que és això? Vols saber si t’he reemplaçat.
DONA: No. L’aranya existeix de veritat.
HOME: Estàs mentint.
DONA: No, no...
HOME: Sam, estic dormint tot sol, no hi ha cap noia a la meva habitació i demà m’espera un dia de feina molt dur.
DONA: D’acord... M’estimes?
HOME: No ho sé. Ara no ho sé.
DONA: Hauries de dir que m’estimes més enllà de l’horitzó.
HOME: Jo no sé dir aquestes coses.
DONA: Llavors no m’estimes.
HOME: Jo no he dit això...
DONA: Però dormim separats i no m’has tornat a trucar.
HOME: Necessito temps per pensar.
DONA: Bé, si vols venir a casa, tinc el llit buit...
HOME: gràcies, però no vull anar a treballar amb la marca de les dents al clotell.
DONA: Em trucaràs?
HOME: Sí, et promet que et trucaré.

DONA: Està bé. T’esperaré.