sábado, 26 de febrero de 2011

Perseu- BELLE PRINCESSE , EN FIN, VOUS SOUFRREZ MA PRESENCE

Un dels mites que he recordat aquest dies a Barcelona ha estat el de Perseu, anant contra la gorgona. Un mite que reflecteix el lliurament que fa l'amor, capaç de fer enfrontar qualsevol perill, per tal de que la persona estimada estigui bé. A l'òpera de Lullly, Perseu i Andrómeda s'estimen, però no poden mostrar el seu amor, ja que la situació els hi impedeix. Abans d'anar a lluitar contra la gorgona Medusa, Perseu es sincera amb la princesa i descobreix que s'estimen. El duet que vull compartir avui pertany a aquest moment en què Perseu s'acomiada per anar a lluitar i descobreix que el seu amor és compartit.

Vulnerable per les pors de l'amor, Perseo i Andrómeda tenen por de perdre a l'altre. Hi ha un moment majestuós, que em fa tremolar just al minut 4.14, quan comencen a cantar abraçats "Estáis ante un peligro extremo". Hem après que ser vulnerables és ser febles, però és tot el contrari, la vulnerabilitat ens permet sentir el que és, la realitat, i en aquest sentir podem transformar-nos en més amor, com fan Perseu i Andrómeda. Accepten la seva vulnerabilitat i abracen un amor incondicional.

Espero que el gaudiu.


Com a curiositat dir que el personatge principal, Perseu, canta molt poc a l'obra, no més de quinze minuts, malgrat que tota l'obra gira entorn d'ell. Lully buscava representar al propi rei Sol, Lluis XIV, a qui està dedicada, qui simbolitza l'estabilitat i l'ordre contra les forces enemigues que en aquell moment amenaçaven França.

3 comentarios:

Iris dijo...

Moltíssimes gràcies per compartir aquesta meravella!!! Com m'haguera agradat poder-ho veure en viu i en directe.
Hi sóc amb tu amb que expliques sobre la vulnerablilitat.

Dorothy dijo...

¡Quina enveja! ¡Veure una òpera! Quines ganes de tornar-ne a veure una... Passau-vos-ho bé.

M. Roser Algué Vendrells dijo...

Ami m'agradebn moltes àries d'òpera (sobretot de Verdi), però crec que no seria capaç d'aguantar-ne una de sencera, malgrat la seva espectacularitat. És allò que diuen:" para gustos, colores"
Petons,
M. Roser