lunes, 11 de julio de 2011

Estudi del teu cos nº3

Els teus llavis són fils invisibles

que m’uneixen a tu.

Destinat a ells, la meva vida

s’embrolla, vola, guimba,

giravolta, em tiba.

Queda lligada a les seves carícies.

Els teus llavis. què dolços.

A voltes meus. Només a voltes.

Em capbusso. M’allibero a ells.

Faig foc al seu contra.

Em llenço i la tendresa m’admet.

La sang salta, s’enganxa,

s’endinsa, sospira,

gemega, es delecta.

Banya els nostres anhels.

Els teus llavis. a voltes meus.

Només a voltes. Què delicats.

Els teus llavis, meus. No sempre.

Sense por, sense indulgències.

A voltes meus. Només a voltes.

2 comentarios:

M. Roser Algué Vendrells dijo...

Uns llavis curiosos, ara i són , ara no, ara són teus ara no...Sobretot uns llavis molt poètics.
Petons,
M. Roser

Cenicienta dijo...

aquest llavis són sempre teus, quasi més que meus, quan encara no t'han deixat de sentir ja et noten a faltar