domingo, 10 de julio de 2011

Mantra Nº1

He perdut el costum
de menjar-me les teves paraules,
de deixar que es converteixin en carn.
El teu nom ha estat com un mantra,
la melodia que m’ha acompanyat
i a la que he intentat habitar

3 comentarios:

Cenicienta dijo...

t'estim

M. Roser Algué Vendrells dijo...

Quin gust tenen les paraules?
El seu nom és com el fil musical que et ressona per dins i et persegueix nit i dia...
Una abraçada,
M. Roser

chuscartes dijo...

Cenicienta, jo també t'estimo.

M.Roser, no sabria dir quin gust tenen les paraules, però m'alimenten cada dia. Es fa necessari per a poder continuar dia a dia.