RECITAL DE POESIA - LA LLUNA

La asociación francesa de Ibiza y Formentera organiza un nuevo encuentro poético "Tots junts amb la poesia" con el tema de la luna y la fábula. El 16 de octubre en Puig d'en Valls en el Centro cultural a las 20h30. De momento, he escrito una pequeña introducción sobre la luna y la llegada del hombre a ella.

Me la miro i no han passat els anys per ella. Rodona i blanca com una troca de llana o una moneda de plata. De vegades es disfressa de tall de síndria, de boomerang o retall d’ungla. Pot ser de mel o de vidre, regula el cicle de les marees i la sang de les dones. Marisol volia ser tan alta com ella i a València n’hi ha una.

Quan és bruna es vesteix de dol, i quan emblanquina les onades en castellà Riela. Només té dos quarts, no quatre com les hores. Quan s’eclipsa i ja no hi és, marxa. Ens convida a l’amor quan està sencera. García Lorca la va omplir de “cascabeles”, i Villalón la va imaginar amb banyes, com aquell “toro” que es volia casar amb ella. Els enamorats la miren quan la persona estimada està lluny, com els telescopis.

Sí oli i aigua es barregen surten moltes, i la de sant Joan és vermella. Quan estem de mal humor estem de mala ella, blanca com la mala llet.

Si alcen els ulls i la miren, veuran que és un pastís de nata on cremen quaranta espelmetes. Una dins de cada cràter. Fa quaranta anys que l’home va trepitjar-la i, maleducat, encara no li ha demanat perdó. Abans Juli Verne i Tintín ja s’havien passejat, però no ho vam veure per la tele. Y en Cyrano va escriure un poema als seus habitants. La cosa ve de molt més lluny, ja que fa molts i molts segles que homes i dones estem a la lluna i els llunàtics formen el seu club de fans.

FELICITATS I BONA NIT, amiga blanca. És molt agradable saber que mentre reposem tu treballes per nosaltres.