jueves, 17 de febrero de 2011

Brodem flors

Brodem flors amb la llengua
de tendresa i d’eternitat.
Retinguem la llum que s’escapa,
la calidesa dels sospirs
que als ulls ens ballen.

Taronja fosa amb la pell
que regalima sobre les paraules.
Extensió del teu alè,
claredat de perfums
que trenca la monotonia.

Ets contrapès a un temps
que vol engolir-nos,
però al que vencerem.
Brodem flors amb la mirada
durant nits desmesurades.
Tenim un destí terrenal
i un altre floral
i cap dels dos ens ha oblidat.

4 comentarios:

4 dijo...

T'estim

M. Roser dijo...

Fantàstic, brodem-ne moltes de flors amb la claror del dia, fins que el terra en quedi cobert i a la nit en seguirem brodant, reseguint el perfil del seu perfum, que han deixat al trepitjar-les...
M. Roser

Anónimo dijo...

Brodem amb mots un bell poema que il·lumini el món!

Joana dijo...

Continua brodant el blog amb poemes!!!
És una delícia llegir-lo!!!