sábado, 15 de enero de 2011

AMAGANT PEDRES


Aquesta setmana vaig descobrir a una de les nenes amagant pedres al pati. Les ficava dins d'un forat de la paret. Les agafava, les palpava, les olorava, els hi parlava i desprès les col·locava al "cau" amb delicadesa. Em vaig sentir desvalgut amb la càrrega de l'acte, del joc. Tots hem jugat a amagar pedres a l'interior dels nostres murs. Malgrat la innocència del seu entreteniment em sentia suspès d'un fil massa subtil.
Parlant amb ella em va dir que eren un tresor, el seu tresor. Tal volta les pedres estan massa estigmatitzades i no veiem el seu valor. Un valor que als ulls d'una nena de quatre anys era il·limitat. Podia copsar el desig d'eternitat cap a allò que s'estimava. "Vols guardar algun tresor amb els meus?" Vaig acceptar la seva invitació i vaig guardar una pedra més al "cau". Abans d'amagar-la li vaig xiuxiuejar "Tenim l'amor, certesa del present".

7 comentarios:

4 dijo...

Els teus moviments, els teus gestos plens de significat omplen la vida. Cada cosa que fas la vius amb una intensitat que em dóna vida.

Guspira dijo...

El teu escrit m'ha provocat un somriure... Un somriu ben tendre...
Tant de bo quan ens fem grans siguéssim capaços de percebre el que ens envolta com un tresor.
M'ha agradat el teu gest. M'agraden els petits tresors. M'agrada compartir secrets.
Bon cap de setmana!

Jordi Solà Coll dijo...

Una de les qualitats de l'infant, penso, té relació amb traspassar els límits del valor amb què els adults delimitem les coses. Ells veuen tresors, i a nosaltres qui sap si ens falta gosadia.

Dorothy dijo...

Amagar pedres! Quina meravellosa i dolça locura!

oscar dijo...

Estos actos son los que te diferencian y te hacen especial. Eres capaz de captar la belleza de cualquier cosa. Preciosa la imagen que nos lanzas.

Iris dijo...

Situacions com la que ens expliques són les que fan molt més agradable la nostra tasca com a docents. Demostres una sensibilitat molt gran el seguir el joc de la xiqueta i és així, implicant-nos en els seus misteris com aconseguim fer de la nostra activitat un gauidi infinit.
Ells també se n'adones i amb aquets xicotets detalls, no sols ens guanyem el seu afecte i ens els posem a la butxaca, sinó que a més a més establim un clima molt favorable per a futures situacions d'aprenetatge.
Moltes gràcies per compartir aquestes vivències tan emotives.

Des del teler, Joana

Olga Xirinacs dijo...

Les criatures, com els poetes o com els mags, tenen intuïcions que van més enllà de la nostra capacitat d'imaginar, ja tan gastada.