sábado, 29 de enero de 2011

Fils

És amb el corrent de la teva mirada que m 'enlairo cada matí. M'agafo a l'embast de les teves mans, al teixit de carícies i d'afalacs que em vesteix, per encabir la certitud de la nostra estima. Irromps amb la teva activitat, salabrosa, creuant la meva vida. Metamorfosa la papallona del melic dins del bosc de fils que ens hem lligat.

Penses que el meu cor és balb i no és més que maquillatge.Perquè tot i les incerteses que em cobreixen a la nit, hi ha aquesta immesurable força que ens manté annexats, que fa florir la fermesa que mana entre desig i voluntat.

4 comentarios:

4 dijo...

t'equivoques quan dius que penso que tens un cor infranquejable, si és tot tendresa. t'estim

M. Roser Algué Vendrells dijo...

Qui no voldria ser la inspiradora d'aquests versos i sentir-se lligada amb aquests fils imaginaris!!!
Una abraçada,
M. Roser

Olga Xirinacs dijo...

L'amor és això: dependències i equilibris, tot vist, al principi, com un suau teixit de seda que el vent fa anar dolçament.
També val per a l'amistat.
Dies de roses.

4 dijo...

Amor, plenament amor. Estic orgullosa del teu amor. T'estim.