sábado, 8 de enero de 2011

Sinestesia

Hi ha matins que m'aixeco amb la sensació de que la vida és una sinestèsia fragmentada, com si algú hagués trencat el cercle que conté la totalitat, per on s'escola la visió. Jo no puc deixar de glatir davant la integritat que suposa viure aquesta melodia que formen els diferents instants.

M'encanta que m'arribin onades de colors en llegir paraules, o veure formes geomètriques amb algunes peces musicals. Sentir els números a la pell o associar sabors quan recordo el temps i els espais. Em deleixo amb la calidesa del Cello que emmatxuca la pell. M'encanta que la vida sigui un gran cercle fet de línies, una gran simfonia, com esclat de fragàncies.

Passejar per la platja quan ha caigut el sol, esbrinar mots amagats als cabells, brindar per l'ascens d'unes cames, seure tarda i absència juntes per a què es facin companyia i es contin les penes com dues amigues. Vull omplir ma vida de línies, de cercles, de camins.

10 comentarios:

oscar dijo...

Ver el mundo con esa mirada sensible es un don. Muy pocas personas pueden afirmar que están atentas a la presencia de colores y sonidos. Es el ver más allá de lo evidente para sentir lo esencial. Creo que esa mirada te caracteriza. Es lo que hace que conectes con las personas.

Helena Bonals dijo...

La sinestèsia kandinskiana, tu la trobes fora dels quadres.

Iris dijo...

Un plaer compartir la teua visió sinestètica de la vida. Jo pensava que sols hi existia an la vida, però ací i ara acabe de descobrir que també pot ser un tipus de de percepció lírica del món.
Mil gràcies

chuscartes dijo...

Gràcies pels vostres comentaris. Fan que em senti entès en el viatge de ser. A vegades la gent mal-interpreta la meva mirada del món amb altres sentiments.

Dorothy dijo...

És genial quan paraules, colors, imatges, música o olors et fan sentir carícies, notar sabors, veure paisatges perduts o escoltar sons desapareguts. De vegades, però, la gent no entèn que això pugui passar...

Cenicienta dijo...

Això forma part de la felicitat. La tens a la teua mà i la mires als ulls per dir a cada moment que l'estimes.

Olga Xirinacs dijo...

Benvingut al meu blog. Sobretot els artistes podem accedir a altres dimensions que se sobreposen. És delicat poder-les escriure amb poques paraules, que és com adquireixen efecte de xoc.

Jordi Solà Coll dijo...

És el teu un bell comentari sobre la relació de l'home que mira amb la realitat. A mi em fa pensar en la pluralitat dels fenòmens, i en la unitat que troben en el Ser...

Guspira dijo...

A mi m'agrada recollir pedaços d'aquí i d'allà. Sensacions, records, instants, olors, carícies, llavis, ulls, paisatges... En fi, em vaig cosint de tots els pedaços que em produeixen sensacions...
M'agrada el teu text!

Anónimo dijo...

Il semble que vous soyez un expert dans ce domaine, vos remarques sont tres interessantes, merci.

- Daniel