lunes, 18 de agosto de 2008

mapes

No recordaba haber estado ahí jamás

ni cuándo me había marchado.

Pero al llegar mi corazón me dijo

que por fin había regresado a casa.


Quan vaig arribar a casa, la figuera em va sorprendre amb els seus fruits, n’Aretha Franklin continuava cantant-me “You make me feel a natural woman”, l’agenda em marcava comiats i benvingudes i sobre l’escriptori tenia les mateixes direccions esperant una mirada. No em sento abatut per la distància que he imposat aquest dies, ni arrestat davant el final de les vacances, però no deixo de pensar en quantes coses haurien canviat si hagués marxat tot un mes.

El temps no és neutral, sempre juga a favor o en contra. És per això que jo també jugaré les meves cartes. Tinc dues setmanes per dibuixar els mapes de l’any que encetaré al setembre. Tal vegada encerti al la posició de les valls, les cales o els boscos, o tal volta em perdré a un immens espai en blanc, sense definir. Tinc clar que no puc evitar l’evaporació d’unes gotes d’aigua, però no em quedaré a veure com ho fan. Faré camí, passi el que passi a la recerca de la S “sacra”, però si em perdo, no tornaré enrera. Continuaré el meu camí cap a on em dugui el meu desig.

1 comentario:

martita dijo...

aquesta S "Sacra" que cerques, és la mateixa que desconeixes?