miércoles, 2 de julio de 2008

La veïna d’A. P.

Des de fa uns anys que escolto a parlar d’una noia, d’una mestra, com no? Sempre comentaris bons. (Té molta gent que l’aprecia.) I en tot aquest temps, sempre he recreat una imatge per ella. Tots necessitem donar cos als desconeguts. Mai l’havia vist en persona. Tot eren derivacions físiques d’allò que em contaven els altres. Fa uns dies, gràcies a na Noemí, la vaig conèixer. I he de dir que no tenia res a veure amb la imatge que tenia al cap. Era tan diferent que em semblava mentida que fos ella. Suposo que imagineu cap a on vaig... Sí, em va agradar, però no vaig quedar copsat per ella. Com dic, porto una temporada amb la líbido baixa.

El cas és que aquests dies he somiat amb ella. Però no d’una manera eròtica. (Recordeu que tinc la líbido a baix rendiment. Segurament na Lupe em sabria explicar bé per què.) doncs això, després de la “victòria” d’España al futbol, en somnis, vaig tornar a veure-la, en plena celebració. Tinc la sensació de què necessito conèixer millor a na S.B. per poder destapar quina raó s’amaga darrera d’aquestes imatges. I tot això em porta a reflexionar sobre la idoneïtat: No deixo de donar-li voltes a una pregunta:
- Com és la noia idònia per jo?
- Què és ser idònia?
- En el cas de l’amor, la idoneïtat està relacionada amb la bellesa o és alguna cosa més interna i per tant més difícil de veure?
- O és una barreja de estètica i d’ètica?
- A la meva recerca, hi cerco la idoneïtat?

................................................


Una imatge tan esberlada
com un segon a frec de la teva mirada,
una trobada entre pullowers
i notes dels Rolling Stones.


3 comentarios:

Ana dijo...

A carai de quines coses s'entera una "xafardejant" pels blogs... jaja...
Per jo una persona idònia es aquella amb la que et sents agust, que pots ser tu mateix, i que alguna cosa d'ella t'atregui, ja sigui un somriure, una mirada... I que et compenetris amb ella sense perdre les ganes de passar el temps al seu costat... i que sigui recíproc sino si que l'has cagat.

chuscartes dijo...

Vaja, veig que tens les idees més clares que jo. Encara em plantejo si allò que porta a la idoneitat és la paraula o la mirada de l'altre.

Mérope dijo...

Ara ja ho saps