martes, 29 de noviembre de 2011

Premi Escènica

Ahir a sa nit va rebre el premi Escènica d'honor el meu mestre teatral, Don Pedro Cañestro. Fa molt de temps que aquest gran home del teatre hauria d'haver rebut un homenatge a sa nostra illa, al menys com a reconeixement de tota sa tasca cultural que ha fet. Però estic orgullós d'ell, de què hagi rebut aquest reconeixement a Mallorca. 

Deixant de banda tanta desorientació política i responsabilitats compartides, aquest home, que va posar el teatre per davant de la seva individualitat, invertint esforç i desitjos en el grup que va crear, la culturització teatral de sa gent d'Eivissa i sa llibertat d'expressió amb un talent aclaparador, és un referent on emmirallar-se més enllà de l'emoció que provoca aquest fet puntual, aquest homenatge.

Cañestro és un home molt estimat i recordat pels eivissencs. Ha protagonitzat amb el seu teatre tot tipus de gèneres. Encara avui, nomenar-lo a qualsevol lloc genera moltíssims de comentaris, a bars, perruqueries, supermercats.... i tots ells són d'un bon record. Del seu teatre ambulant, de l'escola d'Arts i oficis, al club Tanit... El nostre "mestre" tenia un repte important en relació al teatre: fer-lo present a la vida social i cultural d'Eivissa. I ho va aconseguir. 

Gràcies a ell vaig aprendre a estar damunt d'un escenari, però molt més enllà, vaig aprendre el que és el respecte pel públic, per una feina digna i respectable. Ens transmetia sa seva capacitat directiva i actoral amb molta cura, amb molta estima. I mirava cada detall al màxim, pensant en el públic que vindria a veure'ns. Respectava el valor de cada actor i treia el millor de cada un. I això es traduïa tant pel bon ambient de sa companyia (que era com una família) com per la manera d'estar damunt de l'escenari. 

L'enhorabona al nostre mestre. I felicitats per s'homenatge.

viernes, 11 de noviembre de 2011

Posarem els peus a la sorra

A la fi ja està a casa, preparat per a la seva presentació. El meu nou poemari "Posarem els peus a la sorra".
Serà el proper dissabte 26 de novembre a Jesús, amb la col·laboració especial del Cor des pla de Jesús, amb un repertori de cançons d'amor.

viernes, 4 de noviembre de 2011

MOVIMENT CONTRA TELE-FEMETER

AVUI HE DECIDIT POSAR UN ENLLAÇ PERMANENT A UNA DEMANDA DE FIRMES CONTRA LA TELE-BASURA, DONANT ON MÉS MAL FA: ALS DINERS. US COPIO L'EXPLICACIÓ I SI US CONVENÇ, FIRMAU. GRÀCIES.

Ayer sábado 29 de octubre de 2011, La Noria, de TeleCinco, entrevistó a Rosalía García, madre de ‘El Cuco’, uno de los implicados en la violación, muerte y desaparición de Marta del Castillo. Se publicó en varios medios que esta mujer ha cobrado de 9.000 a 10.000€ por acudir a dicho programa a ser entrevistada de espaldas a la cámara y sin mostrar su rostro.

Es repugnante que haya programas de televisión capaces de pagar a delincuentes y a sus familiares por ir a hablar de su delito. Pero el círculo de CONTENIDOS + ESPECTADORES lo cierra una pata esencial, la más necesaria: ANUNCIANTES, que son quienes financian y convierten en rentable un tipo de televisión tan falta de valores morales.

Presionemos a las marcas que dan su apoyo a estos contenidos. Muchas lo hacen involuntariamente, pues contratan paquetes de anuncios en una franja o cadena sin especificar que salgan en tal o cual programa. Pero no por ello dejan de ser responsables, pues también pueden decidir que sus anuncios no se emitan en un programa concreto.

Pidamos a las marcas que más veces se anunciaron durante el programa de ayer que dejen de financiar y de apoyar contenidos televisivos tan nauseabundos. Firma esta carta y redifunde la acción para que seamos miles y reciban una presión que les haga dejar de apoyar acciones tan inmorales y dolorosas como la que ayer tuvo que sufrir la familia de Marta del Castillo.

jueves, 3 de noviembre de 2011

Tele - femeter


El meu odi cap a la televisió, concretament cap a la nova televisió-femeter que vivim, no és cap sorpresa. Aquells qui em coneixen saben que no suporto la merda audiovisual que ens posen. Quan dic que jo no veig sa tele, sempre apareix algú que em mira desafiant o incrèdul, però és la veritat. Però des de fa un temps, s’uneixen a sa televisió alguns diaris d’extrema dreta. Tots coneixem molts d’exemples de les barbaritats que es diuen diàriament en televisions i periòdics d'extrema dreta que han fet de la insídia, el rancor i la manipulació el seu llibre d'estil.


Ens omplen de infames escombraries, que avui abunden en el si del “periodisme”. Els responsables dels mitjans, excusant-se en la llibertat d'expressió i la pluralitat, presten el seu espai a personatges que fomenten l'odi, la xenofòbia, el masclisme, la desinformació i la mentida davant la indiferència de la gent. 


Us convido a apagar sa televisió, a no deixar-vos intoxicar per les mentides de persones que es consideren periodistes “rigurosos”. Apageu la tele, aparqueu els diaris. Hi ha una vida real fora d'ells.