No tenim reemplaçament per als llavis.
Et beso i restaurem la rosa.
Precisaré,
esclatem contra el nom en fugida
embastant-nos amb pa i mel.
Dispara'm la teva distància
mentre la vida ordena els plecs
de la meva ànima.
miércoles, 31 de agosto de 2011
miércoles, 24 de agosto de 2011
Conversa de dones
Una dona gran i una jove seuen a les hamaques, mirant les ones de la platja. És mitja tarda. Possiblement l'home de la dona gran s'està banyant, amb un slip negre de bany.
DONA GRAN: No vull que t'ho prenguis mal, això que et diré, perquè ho faig amb tota la confiança del món. Només t'hauries de comprometre amb un home quan vulguis tenir fills. Mai abans.
DONA JOVE: Però jo no tinc ganes de ser mare. Al menys encara. I no per això haig d'estar condemnada a estar sola.
GRAN: Quan jo era jove, ja m'espavilava tota sola. M'agradava viatjar, em divertia amb amics per aquí, amics per allà. Tenia una feina de poques hores... i de sobte: Em va cridar l'instint. Unes ganes terribles de ser mare. I també et passarà a tu. Serà llavors quan trobis al teu "home".
JOVE: Però també puc trobar primer a l'home i desprès venir l'instint...
GRAN: Quan jo vaig conèixer el meu Tolo vaig dir: "aquest". I va ser ell. A l'any ja m'havia embarassat.
JOVE: I et va donar igual un que un altre.
GRAN: No, i ara. Tenia els meus requisits.
JOVE: El primer imagino que fos fèrtil.
JOVE: Però també puc trobar primer a l'home i desprès venir l'instint...
GRAN: Quan jo vaig conèixer el meu Tolo vaig dir: "aquest". I va ser ell. A l'any ja m'havia embarassat.
JOVE: I et va donar igual un que un altre.
GRAN: No, i ara. Tenia els meus requisits.
JOVE: El primer imagino que fos fèrtil.
GRAN: Quines coses dius... Calien dos requisits: que fos valent, o sigui que si tenia una relliscada no m'ho digués, res d’homes amb remordiments...
JOVE: M'estàs dient que abans demanar fidelitat demanaves immoralitat? Jo vull ser la única. Si m'entero que veu a una altra dona... li tallo en rodanxes!
GRAN: Amb el temps comprendràs que això no és tan important. L'altra cosa que li demanava és que fos independent, o sigui que no li hagués de fer de mare. En Tolo i jo som dos mons que ens aguantem sols i que vàrem acordar concentrar els esforços en un mateix projecte: el nostre nen. (La dona jove observa com en Tolo s'estira la goma de l'slip en sortir de l'aigua. Li dona un mos a la pruna mentre intenta digerir la imatge). Aquest era el nostre pacte. M'entens, oi?
JOVE: Crec que sí. Una relació basada en el romanticisme.
GRAN: Amb el temps comprendràs que això no és tan important. L'altra cosa que li demanava és que fos independent, o sigui que no li hagués de fer de mare. En Tolo i jo som dos mons que ens aguantem sols i que vàrem acordar concentrar els esforços en un mateix projecte: el nostre nen. (La dona jove observa com en Tolo s'estira la goma de l'slip en sortir de l'aigua. Li dona un mos a la pruna mentre intenta digerir la imatge). Aquest era el nostre pacte. M'entens, oi?
JOVE: Crec que sí. Una relació basada en el romanticisme.
miércoles, 10 de agosto de 2011
Traïnt l'amistat
Aquests dies he pensat molt al voltant d'un tema o sentiment: la TRAÏCIÓ de l'amistat. Diferents fets a diferents àmbits m'han fet pensar en aquesta manca de respecte cap als altres i les relacions que hi ha sobre el mantell. Lligams que fan més dura aquesta falta. Reconec que la meva tendència és a ajudar sempre que m'és possible, fent-me susceptible de rebre diferents puntades.
Busco a l'enciclopèdia: TRAÏCIÓ- és quan una persona o grup trenca un compromís, un acord o una norma amb finalitat egoista semblant honest.
M'enfurisma la gent que posa una cara davant dels fets, et lliura una mà per agafar-te, mentre a l'altra guarda l'arma amb la que et ferirà. Aquells que vesteixen de mentides i manipulacions, mentre et regalen un somriure.
Em podria lliurar a la meva bogeria emocional i satisfer el meu desig de venjança, amb el pretext de què ha de pagar la seva culpa, però això només incrementaria un posterior penediment. Podria fer xantatges al traïdor amb els seus sers més estimats (què informació tinc de primera mà) però no em vull convertir en un ser despreciable com ell, i molt menys fer mal a tercers.
M'aturo a pensar en quina és la seva natura: Un ser sense maduresa emocional, que per por a afrontar la seva vida ha de mentir als qui té al costat, una persona plena de prejudicis (i qui sap si de pors) i que no aprofitarà mai les seves ferides per madurar, més li valdria fer una avaluació de les seves insatisfaccions i analitzar la seva honestedat... Penso si paga la pena mantenir el nostre nexe d'unió, perquè ha perdut la meva confiança i cordialitat. Dir que el perdono seria hipòcrita per la meva part, perquè hi ha perdons que no arriben mai, i aquest és un cas. Tampoc parlaré mal d'aquesta persona a ningú. Crec que és un acte de maduresa. No serà per la meva llengua que els altres sabran de la falta.
Al cap i a la fi, com diu la cançó tots som traïts en algun moment de les nostres vides. És una prova que passem, a fi de poder ser més grans. Només em sap greu una cosa: haver dipositat la meva confiança en una persona i trobar-me amb una agulla punxant l'estima. Només em consola una cosa: Saber de la seva natura ha fet que estimi més a la meva dona.
Busco a l'enciclopèdia: TRAÏCIÓ- és quan una persona o grup trenca un compromís, un acord o una norma amb finalitat egoista semblant honest.
M'enfurisma la gent que posa una cara davant dels fets, et lliura una mà per agafar-te, mentre a l'altra guarda l'arma amb la que et ferirà. Aquells que vesteixen de mentides i manipulacions, mentre et regalen un somriure.
Em podria lliurar a la meva bogeria emocional i satisfer el meu desig de venjança, amb el pretext de què ha de pagar la seva culpa, però això només incrementaria un posterior penediment. Podria fer xantatges al traïdor amb els seus sers més estimats (què informació tinc de primera mà) però no em vull convertir en un ser despreciable com ell, i molt menys fer mal a tercers.
M'aturo a pensar en quina és la seva natura: Un ser sense maduresa emocional, que per por a afrontar la seva vida ha de mentir als qui té al costat, una persona plena de prejudicis (i qui sap si de pors) i que no aprofitarà mai les seves ferides per madurar, més li valdria fer una avaluació de les seves insatisfaccions i analitzar la seva honestedat... Penso si paga la pena mantenir el nostre nexe d'unió, perquè ha perdut la meva confiança i cordialitat. Dir que el perdono seria hipòcrita per la meva part, perquè hi ha perdons que no arriben mai, i aquest és un cas. Tampoc parlaré mal d'aquesta persona a ningú. Crec que és un acte de maduresa. No serà per la meva llengua que els altres sabran de la falta.
Al cap i a la fi, com diu la cançó tots som traïts en algun moment de les nostres vides. És una prova que passem, a fi de poder ser més grans. Només em sap greu una cosa: haver dipositat la meva confiança en una persona i trobar-me amb una agulla punxant l'estima. Només em consola una cosa: Saber de la seva natura ha fet que estimi més a la meva dona.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)