miércoles, 30 de abril de 2014

Nuesa



Nu,
davant la dringadissa dels pensaments
i la veritat trencada de certeses,
part d’una mateixa cosa on habito.

Nu,
encotillat als ritmes
desdibuixats per la mà de l'aspiració.
Avanço, fereixo, però no arribo.

No guardo la roba ni em banyo.
Nu. Sense veu.
Silenci ensordit, desfet, tebi.
Compartint síl·labes i artèries,
replegant les notes agudes.

Traspuo nu, fugisser,
recollit com a pedra
trencat com a terra.
Veient el món d’una altra manera.