domingo, 10 de agosto de 2014

CONVERSA NOCTURNA 23



(ELL està al jardí, mirant al cel. ELLA s’apropa a ell en silenci i es sitúa al seu darrera. L’observa en silenci. De sobte, el trenca. )

ELLA. Saps una cosa?
ELL. (sense deixar de mirar el cel) Què?
ELLA. He gaudit del sexe des que tenia quinze anys.
ELL. Jo no em vaig estrenar tan aviat.
ELLA. Doncs hauries de.
ELL. Bon consell, però arriba una mica tard. (SILENCI)

ELLA. Recordes quan tu i jo vàrem començar?
ELL. Sí.
ELLA. Gairebé no podíem parar. Ho recordes?
ELL. La mitjana no està malament.
ELLA. Ja, estupend.

ELLA. Què estàs mirant? —va preguntar per fi.
ELL. (No respon. No té intenció de respondre. Trenca el silenci) El cometa . Sortia a la premsa. Se suposa que avui és la nit que es veu millor. (silenci).


ELLA: No veig cap cometa.
ELL. No?
ELLA. On està?
ELL. Just aquí damunt. No es distingeix de qualsevol altre estel. És això que sobra al costat de les Plèiades.
ELLA. Anem, ja ho miraràs demà  (gairebé com si el consolés, però sense apropar-se a ell.)
ELL. Demà no estarà. Només passa una vegada.
ELLA. I tu com saps on estarà?  Anem, és tard, marxem-nos.

(Ella Marxa. Ell la mira a mesura que es va fent petita en creuar la gespa, aconseguint primer l'aura, després la llum, i al final ensopegant als graons del porxo.)

miércoles, 30 de abril de 2014

Nuesa



Nu,
davant la dringadissa dels pensaments
i la veritat trencada de certeses,
part d’una mateixa cosa on habito.

Nu,
encotillat als ritmes
desdibuixats per la mà de l'aspiració.
Avanço, fereixo, però no arribo.

No guardo la roba ni em banyo.
Nu. Sense veu.
Silenci ensordit, desfet, tebi.
Compartint síl·labes i artèries,
replegant les notes agudes.

Traspuo nu, fugisser,
recollit com a pedra
trencat com a terra.
Veient el món d’una altra manera.