domingo, 10 de agosto de 2014

CONVERSA NOCTURNA 23



(ELL està al jardí, mirant al cel. ELLA s’apropa a ell en silenci i es sitúa al seu darrera. L’observa en silenci. De sobte, el trenca. )

ELLA. Saps una cosa?
ELL. (sense deixar de mirar el cel) Què?
ELLA. He gaudit del sexe des que tenia quinze anys.
ELL. Jo no em vaig estrenar tan aviat.
ELLA. Doncs hauries de.
ELL. Bon consell, però arriba una mica tard. (SILENCI)

ELLA. Recordes quan tu i jo vàrem començar?
ELL. Sí.
ELLA. Gairebé no podíem parar. Ho recordes?
ELL. La mitjana no està malament.
ELLA. Ja, estupend.

ELLA. Què estàs mirant? —va preguntar per fi.
ELL. (No respon. No té intenció de respondre. Trenca el silenci) El cometa . Sortia a la premsa. Se suposa que avui és la nit que es veu millor. (silenci).


ELLA: No veig cap cometa.
ELL. No?
ELLA. On està?
ELL. Just aquí damunt. No es distingeix de qualsevol altre estel. És això que sobra al costat de les Plèiades.
ELLA. Anem, ja ho miraràs demà  (gairebé com si el consolés, però sense apropar-se a ell.)
ELL. Demà no estarà. Només passa una vegada.
ELLA. I tu com saps on estarà?  Anem, és tard, marxem-nos.

(Ella Marxa. Ell la mira a mesura que es va fent petita en creuar la gespa, aconseguint primer l'aura, després la llum, i al final ensopegant als graons del porxo.)