Girant fulls

Un altre mes que marxa. Acabo de girar el full del calendari adonant-me que la vida és irreversible. No podrem tornar al dia de demà ni podrem fer com si no hagués existit. És la nostra condició temporal. Hi ha dies que tinc la sensació de que al final d'aquest llarg passadís només hi ha portes tancades a altres passadissos deserts, que donen a altres portes... D'altres dies, copso la grandesa de l'avanç.

Avui faig un balanç provisional. He encalçat el vent, m'he empassat anestèsies, m'he concedit moments de plenituds, he mirat cap enfora de la closca. Mentre em preparo un cafè recordo el dia que vaig comprar gots i plats, la taula on dino, el llit on descanso, amb la intenció de construir-me un futur. Detalls de la vida que m'està arribant cada matí. Espero no deixar d'adonar-me de la seva vinguda cada dia.

Perseu- BELLE PRINCESSE , EN FIN, VOUS SOUFRREZ MA PRESENCE

Un dels mites que he recordat aquest dies a Barcelona ha estat el de Perseu, anant contra la gorgona. Un mite que reflecteix el lliurament que fa l'amor, capaç de fer enfrontar qualsevol perill, per tal de que la persona estimada estigui bé. A l'òpera de Lullly, Perseu i Andrómeda s'estimen, però no poden mostrar el seu amor, ja que la situació els hi impedeix. Abans d'anar a lluitar contra la gorgona Medusa, Perseu es sincera amb la princesa i descobreix que s'estimen. El duet que vull compartir avui pertany a aquest moment en què Perseu s'acomiada per anar a lluitar i descobreix que el seu amor és compartit.

Vulnerable per les pors de l'amor, Perseo i Andrómeda tenen por de perdre a l'altre. Hi ha un moment majestuós, que em fa tremolar just al minut 4.14, quan comencen a cantar abraçats "Estáis ante un peligro extremo". Hem après que ser vulnerables és ser febles, però és tot el contrari, la vulnerabilitat ens permet sentir el que és, la realitat, i en aquest sentir podem transformar-nos en més amor, com fan Perseu i Andrómeda. Accepten la seva vulnerabilitat i abracen un amor incondicional.

Espero que el gaudiu.

Com a curiositat dir que el personatge principal, Perseu, canta molt poc a l'obra, no més de quinze minuts, malgrat que tota l'obra gira entorn d'ell. Lully buscava representar al propi rei Sol, Lluis XIV, a qui està dedicada, qui simbolitza l'estabilitat i l'ordre contra les forces enemigues que en aquell moment amenaçaven França.

Deriva

Esgarrapat per la tempesta,

emportat per la deriva,

sense poder entendre com passa el dia,

sense poder proclamar que som

supervivents.

Aferrats a la fusta que ens manté

amb el cap fora de l'aigua,

tot i l'amargor que duim als llavis.

Aferrats a la fusta

intentant desvestir la sortida

de la nostra destrucció.

Qualsevol perspectiva de vida

demana confiança a les nostres mans,

exigeix una mirada sobre l'horitzó.

La imatge pertany a Galería de Constantino M. Aniceto

pretty lat/long

Pinzellades

Pinzellades de desig, subtils,

profetitzant eternitats a mossegades,

cremant el sentit de la vida.

Som la tela,

el bastidor on cau la llum

de les nostres flors.

Petons que esquincen amb precisió

els pètals carnals del temps,

de les flors dels ametllers.

Cada record té la forma

que el teu ventre ha dibuixat a les meves mans.

Brodem flors

Brodem flors amb la llengua
de tendresa i d’eternitat.
Retinguem la llum que s’escapa,
la calidesa dels sospirs
que als ulls ens ballen.

Taronja fosa amb la pell
que regalima sobre les paraules.
Extensió del teu alè,
claredat de perfums
que trenca la monotonia.

Ets contrapès a un temps
que vol engolir-nos,
però al que vencerem.
Brodem flors amb la mirada
durant nits desmesurades.
Tenim un destí terrenal
i un altre floral
i cap dels dos ens ha oblidat.

Conversa de supermercat 2. Reponedors

CARLES: Avui a la ràdio parlaven del nou estudi del govern sobre el Pla de drogues. Es veu que els que estan a l'atur es droguen més.

JULIUS: Per això no cal cap estudi. És evident que el que vol una persona sense treball és col·locar-se... Vull dir: trobar un lloc de treball en el qual col·locar-se… No, això tampoc sona bé. Trobar una col·locació. No, tampoc. Un lloc…? Però per què hi ha tantes paraules que relacionen el treball i la droga?

CARLES: Serà perquè el treball és tan dolent com les drogues. Amb la diferència que amb el treball, no "flipes". Bé, a Espanya si et donen un treball, ho "flipes".

JULIUS: I què volen que facin els aturats si no es droguen? Buscar treball? com no et fiquis un al·lucinogen no crec que vegin un contracte.

CARLES: Ei, que no només es droguen els aturats. Ho fa tothom.

JULIUS: És que amb la merda de salaris que tenim, et donen ganes de ficar-te un tret. Al nostre país la feina no dignifica. Aquí la feina et deixa com les drogues van deixar a Joselito. Pobre tio...

CARLES: El meu cosí, el "Chiri" té moltíssima clientela des de que va començar la crisi. No vegis com es fica la gent.

JULIUS: És el que dic, al final al nostre país només tindran feina els camells. I tot és culpa dels polítics, que ens duen a les drogues.

INUNDACIÓ DE TU

Fiblada plaent,
tatuatge del nom als palmells
que t’encenen cada cop
que et cauen sobre el cos.
Desig d’engolir-te,
rosa que floreix
presonera de l’esclat a la boca.
Brot de joia matinal,
mossec de lilàs
que em fan TEU.

Fàstic de mediocres

Escoltem les veus sonant com grunys, el brot cridaner de paraules que vomiten des de la seva immundícia. Infeliços, que necessiteu de mentides per donar sentit a la vostra existència, que necessiteu davallar als altres per trobar plaer. Quin fàstic que em feu, a les vostres oficines, nauseabunds gossos, obligats a menjar-vos la vostra merda cada dia, amanida d’amargors vàries. Teniu una vida plena de morts immundes i no us ho venim a recordar. Devoradors de brutícia, carronyers que necessiteu de la morbositat per sentir-vos grans. Teniu l’ànima corrupta per la mediocritat. Mai trobareu la felicitat, perquè teniu una llengua pudent i ningú us voldrà besar.

La vida és així: Uns som conscients de la sort que tenim de ser feliços i ho aprofitem, d’altres ofegats a la seva sutzor mai trobareu pau interior. No em feu pena. És el camí que heu escollit. Espero que moriu asfixiats per la vostra mediocritat.

Selene i Endimió

Conta el mite que Selene, una divinitat que rebutjava als homes, es va enamorar una nit del pastor Endimió quan el va veure adormit a una cova de Lamos. Cada nit, Selene baixava a la cova de la muntanya per visitar al seu amant dormit. Per la seva banda, el pastor estimava en silenci i des dels seus somnis a la deessa.

Una nit, Selene va baixar a la terra. El va trobar adormit i despullat i el va estimar. Des de llavors el va visitar totes les nits. Sempre el trobava adormit. Ella es recolzava al seu costat i li acaronava els cabells o el besava sense que aquest ho sabés. Tots dos ignoraven que l'amor que sentien era recíproc. Fins que una nit, el pastor es va despertar en ple amor, descobrint que era l'amant de la lluna. Tots dos es van confessar el seu amor secret i van trobar la felicitat.

Amb el temps, el pastor va veure com el seu cos s'anava marcint, ja que era mortal i va demanar l'eterna joventut per estar sempre amb Selene. Zeus va decidir que el pastor no patiria el pas del temps mentre dormís. Només ho notaria durant el dia. Per aquesta raó Endimió va decidir dormir eternament, a fi de no morir i que la deessa pogués estimar-lo sempre.

Natura i límits

A l'Alemanya del segle XVII hi havia un procediment "educatiu" que consistia a fer patir a nens nobles els càstigs merescuts pel príncep. Ells pagaven les conseqüències dels actes del futur monarca. Eren els "nens de flagell". Es tractava d'una mena d'escarni transposat a altres persones. Un comportament de total inutilitat i estúpid, ja que el futur monarca mai pagava les conseqüències dels seus actes. Enric IV es va negar a acceptar-ho a França i va ordenar que "el Delfín" fos castigat sempre que es mostràs obstinat o culpable d'una mala conducta.

Si quan alguna cosa no funciona, com deia Enrique IV, la "pallissa" la rebés el responsable real del dany causat, s'evitarien molts problemes i la gestió de les organitzacions seria millor. NO estic parlant de maltractament ni de pigar, sinó de fer complir amb una disciplina, amb sentit comú. És necessari l'equilibri entre la permissivitat i l'autoritarisme. Tots dos extrems són perjudicials: una excessiva permissivitat fa que el nen no sàpiga distingir el que està bé del que està mal i que actuï segons el que li vingui de gust, de forma egocèntrica i desobedient. Un excés d'autoritarisme anul·la la personalitat del nen, ho fa excessivament influenciable pels altres i origina greus problemes d'autoestima. A l'hora d'educar als fills és important tenir paciència, sentit de l'humor i amor. Però sobretot, és important no cercar nens de flagell que paguin les conseqüències dels altres.

Star Sower

Fa uns dies vaig descobrir aquesta escultura. Amaga una meravellosa il·lusió òptica.

Es tracta d'una escultura de bronze que hi ha a Kaunas, Lituània. L'anomenen El sembrador d'estrelles. Aquesta estàtua pot semblar molt normal durant el dia, ja que podem veure a una persona fent els gestos propis de la sembra i unes taques en la paret que està propera a l'estàtua. Però a la nit l'estàtua ha canviat i entenem el sentit de les estrelles de la paret.

A vegades no entenem el sentit de les coses que veiem cada dia. Aquesta escultura em fa pensar en el MIRAR MÉS ENLLÀ. Una preciosa metàfora! Em fa pensar que hi ha coses importants que només ens arriben en la foscor de "la nit de l'ànima"... Coses que només poden veure en la dificultat i que ens fan creure en l'esperança.

Conversa de supermercat. Reponedors

En Julius va traient un a un els pots de maionesa, i els va deixant als peus d’en Carles. Cada vegada que en Carles somnia amb una vida extraordinària com a polític o pensador, en Julius es veu temptat a colpejar-lo sense pietat.

JULIUS: Carles, vivim a un univers pastós, on la suposada realitat s’imposa dogmàticament. Mai faràs res d’especial. Ni escriuràs un best seller, ni rodaràs una peli, ni tindràs un romanç amb na Júlia Roberts, ni molt menys parlaràs per l’ONU. Tens un contracte “basura”, cobres una merda. No tens dret a vacances ni a cobrar triennis. No cobraràs les hores extra. I quan t’hagin explotat, t’acomiadaran sense “finiquito” i sense dret a indemnitzacions. El teu destí està a aquest supermercat, omplint les prestatgeries de gènere.

CARLES: La mare que et va matricular! Tu si que saps donar ànims.

JULIUS: Mira Carles, possiblement no hi ha una interpretació absoluta i definitiva de la realitat. Tot és revisable, però la nostra nòmina és inalterable. Tens massa fantasies.

CARLES: Però qui et parla de nòmines? A més, jo no tinc fantasies. Les fantasies són per les nenes tontes. Accepto que em diguis les coses, però, tio, les has de saber dir. És molt fàcil dir sobre els altres el primer que et passa pel cap. No vull sonar a apologista del no evolucionar. No sé si es diu així. Però jo vull aspirar a més. Tracto de millorar allò que m’envolta. Només perquè no he llegit a Sòcrates, no vol dir que sigui inculte..

JULIUS: Sòcrates no va escriure mai res.

CARLES: Ah, no?

JULIUS: No.