martes, 26 de julio de 2011

El conillet de pelutx

Fragment d'un conte de Margerie Williams Bianco que apareix a la pel·lícula Begginers.

"Què és ser real?" Va preguntar un dia el conillet, quan totes les joguines estaven juntes prop de la pantalla protectora de la llar, abans que Nana vingués a arreglar l'habitació. "És tenir coses que sonen al teu interior i una palanca que et fa funcionar?"

"Ser REAL no consisteix en com estàs fet", va dir el Cavall. "És alguna cosa que et passa. Quan un nen et vol durant molt, molt temps, no només per jugar amb tu, sinó que REALMENT et vol, llavors et converteixes en alguna cosa REAL."

"Fa ma?", va preguntar el Conillet

"De vegades," va dir el Cavall, que sempre era de fiar. "Però quan ets real ja no t'importa que et facin mal."

"Et succeeix de sobte, com quan et donen corda, o a poc a poc?", va preguntar.

"Això no t'ocorre sobtadament", va dir el Cavall. "Et vas fent a poc a poc i triga molt temps. Per això no li sol ocórrer als que es trenquen amb facilitat, o als que tenen vores afilades, o als que es guarden acuradament. Generalment, quan et fas REAL, gairebé tot el teu pèl s'ha desgastat, els teus ulls s'han sortit, les teves articulacions estan soltes i et sents molt acabat. Però aquestes coses no importen ja, perquè una vegada que ets REAL ja no pots ser lleig, excepte para la gent que no entén."

....

miércoles, 13 de julio de 2011

Agafa Aire

Oloro les teves intencions i les meves,
em frego amb els teus pensaments,
m'acaloren les paraules
aconseguint que sigui encara més brut,
més luxuriós.

Em dius que ho podem intentar
i engeguem mil i una nits
d'estels i de gemecs.

T'assaboreixo l'encant,
excedint-me
en comes i en punts sobre l'esquena,
sobre les pigues que deixen un feix
en ser esquitxades pels teus somriures.

Paladejo els teus becs ensucrats,
encetant la brioixeria carnal,
magdalena, bescuit o sobao.

Ja pots agafar aire.

lunes, 11 de julio de 2011

Estudi del teu cos nº3

Els teus llavis són fils invisibles

que m’uneixen a tu.

Destinat a ells, la meva vida

s’embrolla, vola, guimba,

giravolta, em tiba.

Queda lligada a les seves carícies.

Els teus llavis. què dolços.

A voltes meus. Només a voltes.

Em capbusso. M’allibero a ells.

Faig foc al seu contra.

Em llenço i la tendresa m’admet.

La sang salta, s’enganxa,

s’endinsa, sospira,

gemega, es delecta.

Banya els nostres anhels.

Els teus llavis. a voltes meus.

Només a voltes. Què delicats.

Els teus llavis, meus. No sempre.

Sense por, sense indulgències.

A voltes meus. Només a voltes.

domingo, 10 de julio de 2011

Mantra Nº1

He perdut el costum
de menjar-me les teves paraules,
de deixar que es converteixin en carn.
El teu nom ha estat com un mantra,
la melodia que m’ha acompanyat
i a la que he intentat habitar

sábado, 9 de julio de 2011

ESTUDI Nº1 DEL TEU COS

És el disseny dels teus llavis
qui m'obliga a posar-me en camí
amb l'esperança de trobar refugi
entre les seues comissures.
Estimbat dins sa teua boca
vaig reconstruint, un a un,
cadascú dels racons ocults
d'aquest laberint bulliciós.
I allà, em guardes hostalatge
i em regales el caliu de fúria assetjada
que cap altre home ha rebut.

Arrencam la set.
Vull capbussar-me al seu interior.
Mossega els meus caires.
Esbufegam l'alè.
Sóc la víctima de les teves aigües.