Mossegador

Mossega el temps carnívor molt abans

de convertir-se en temps passat.

Lliga ses nostres llengües en fugida

apedaçant de silencis ses galtes,

buidant de color els ulls.

Sóc aquell que torna,

qui segueix ses teves passes a sa sorra.

Sóc el miserable heroi

que vol fer-te d'escut aferrat al cos.

Sóc el cos de sa teua paraula,

qui queda varat a sa teua boca,

inacabable, immortal.

No som culpables dels vostres pecats

Aquesta crisi ha generat un procés de mutació social, on molts de nosaltres demanem més que mai ser partícips i modeladors de sa nostra realitat quotidiana. Des de fa un temps, som molts qui ens interessem per sa política, tot i no creure en ella. I ens passa una cosa semblant amb sa democràcia: creiem en ella però aquest model no ens interessa. I no ens interessa perquè hem vist com està sotmesa als mercats de valors, que ha provocat aquesta estafa econòmica o financera que tots paguem durament. Però democràcia no significa només tenir dret a vot cada quatre anys. Segons tinc entès sa finalitat de sa democràcia consisteix en evitar els perills d’una excessiva concentració de poder, a través de regles, contrapesos, equilibris i institucions de garantia.

Aquests dies se’ns amenaça amb retallades socials. I el que indigna és sa culpabilització que ens intenten imposar aquests moralistes amb tisores. Ara resulta que el país està en crisi perquè els ciutadans de peu hem tingut una propensió al malbaratament i hem d’assumir es nostre sentiment de culpa i acceptar el “sacrifici” per haver-nos cregut amb dret als serveis públics i la dignitat laboral. En nom de sa crisi i dels “pecats” dels sistemes de poder, el ciutadà veu retallat els seus drets, perquè, clar, ha viscut per damunt de ses seus possibilitats quan havia de fer un dejuni de quaresma. Poc importa ara combatre durament sa corrupció, el malbaratament d’alts càrrecs polítics o crear polítiques de creació de feina. Ara toca retallar durament, pujar els impostos... en definitiva excloure la possibilitat de dignificar la vida dels ciutadans.

Poemari a la venda

CONVERSA DE DONES 2

Amiga: L'has tornat a veure? 

Ella: No, fa dies que no dorm aquí. 

Amiga: Haurà conegut a alguna dona. 

Ella: Sí, és que hi ha tantes dones... Saps què em fa por? La competència de les altres dones...però això no li puc dir.

Amiga: No, no li has de dir.

Ella: -Ara anem a parlar d'amor. (Es queda en silenci, com si pensés per primera vegada en el significat d'aquesta frase.) De sobte va dir això: -Ara anem a parlar d'amor. -Bé, li vaig dir, amb la veu baixeta, -amor... Ell no esperava que jo estigués tan predisposada així que es va quedar mirant-me molt fix;els ulls clars quan miren fix es tornen molt tremends. Li vaig dir que no em mirés així perquè m'espantava i em va dir que llavors, millor parléssim de la por. I jo de la por sí que no volia parlar…

Amiga: Clar, de la por no. (Es mata un mosquit en el braç) Mira que m’ha fet aquest. Tinc alguna cosa en la pell, a tu ni se t'apropen. És terrible, si un es posa a pensar, que et xuclin la sang.

Ella: A mi no em piquen perquè tinc la pell tota seca, pura duresa...

Amiga: La pell és el més profund, tot el que tens de duresa fora, ho tens endins.

Ella: Això qui t'ho va dir? És que ja no ús protector. Això, saps què significa?

Amiga: Que ja no t'importa.

Ella: Clar... et brillen els ulls, la lluentor de l'ull, estàs salvada.

Premi Escènica

Ahir a sa nit va rebre el premi Escènica d'honor el meu mestre teatral, Don Pedro Cañestro. Fa molt de temps que aquest gran home del teatre hauria d'haver rebut un homenatge a sa nostra illa, al menys com a reconeixement de tota sa tasca cultural que ha fet. Però estic orgullós d'ell, de què hagi rebut aquest reconeixement a Mallorca. 

Deixant de banda tanta desorientació política i responsabilitats compartides, aquest home, que va posar el teatre per davant de la seva individualitat, invertint esforç i desitjos en el grup que va crear, la culturització teatral de sa gent d'Eivissa i sa llibertat d'expressió amb un talent aclaparador, és un referent on emmirallar-se més enllà de l'emoció que provoca aquest fet puntual, aquest homenatge.

Cañestro és un home molt estimat i recordat pels eivissencs. Ha protagonitzat amb el seu teatre tot tipus de gèneres. Encara avui, nomenar-lo a qualsevol lloc genera moltíssims de comentaris, a bars, perruqueries, supermercats.... i tots ells són d'un bon record. Del seu teatre ambulant, de l'escola d'Arts i oficis, al club Tanit... El nostre "mestre" tenia un repte important en relació al teatre: fer-lo present a la vida social i cultural d'Eivissa. I ho va aconseguir. 

Gràcies a ell vaig aprendre a estar damunt d'un escenari, però molt més enllà, vaig aprendre el que és el respecte pel públic, per una feina digna i respectable. Ens transmetia sa seva capacitat directiva i actoral amb molta cura, amb molta estima. I mirava cada detall al màxim, pensant en el públic que vindria a veure'ns. Respectava el valor de cada actor i treia el millor de cada un. I això es traduïa tant pel bon ambient de sa companyia (que era com una família) com per la manera d'estar damunt de l'escenari. 

L'enhorabona al nostre mestre. I felicitats per s'homenatge.

Posarem els peus a la sorra

A la fi ja està a casa, preparat per a la seva presentació. El meu nou poemari "Posarem els peus a la sorra".
Serà el proper dissabte 26 de novembre a Jesús, amb la col·laboració especial del Cor des pla de Jesús, amb un repertori de cançons d'amor.

MOVIMENT CONTRA TELE-FEMETER

AVUI HE DECIDIT POSAR UN ENLLAÇ PERMANENT A UNA DEMANDA DE FIRMES CONTRA LA TELE-BASURA, DONANT ON MÉS MAL FA: ALS DINERS. US COPIO L'EXPLICACIÓ I SI US CONVENÇ, FIRMAU. GRÀCIES.

Ayer sábado 29 de octubre de 2011, La Noria, de TeleCinco, entrevistó a Rosalía García, madre de ‘El Cuco’, uno de los implicados en la violación, muerte y desaparición de Marta del Castillo. Se publicó en varios medios que esta mujer ha cobrado de 9.000 a 10.000€ por acudir a dicho programa a ser entrevistada de espaldas a la cámara y sin mostrar su rostro.

Es repugnante que haya programas de televisión capaces de pagar a delincuentes y a sus familiares por ir a hablar de su delito. Pero el círculo de CONTENIDOS + ESPECTADORES lo cierra una pata esencial, la más necesaria: ANUNCIANTES, que son quienes financian y convierten en rentable un tipo de televisión tan falta de valores morales.

Presionemos a las marcas que dan su apoyo a estos contenidos. Muchas lo hacen involuntariamente, pues contratan paquetes de anuncios en una franja o cadena sin especificar que salgan en tal o cual programa. Pero no por ello dejan de ser responsables, pues también pueden decidir que sus anuncios no se emitan en un programa concreto.

Pidamos a las marcas que más veces se anunciaron durante el programa de ayer que dejen de financiar y de apoyar contenidos televisivos tan nauseabundos. Firma esta carta y redifunde la acción para que seamos miles y reciban una presión que les haga dejar de apoyar acciones tan inmorales y dolorosas como la que ayer tuvo que sufrir la familia de Marta del Castillo.