Què esperes?

Hi ha qui espera un acord de finançament que no acaba d’arribar, però també qui espera la cervesa que ha demanat fa deu minuts i el cambrer se n’ha oblidat. Hi ha qui espera la trucada que sap que mai no es produirà i qui espera l’autobús que per culpa d’un embús encara no ha passat. Qui espera amb candeletes les vacances o els resultats d’un anàlisi de sang o el sí o el no d’un embaràs. Hi ha qui espera a la núvia amb un ram de flors sota la pluja o que arribi el cap de setmana i faci sol. Qui espera a les segones rebaixes per comprar més barat allò que algú abans va comprar. Hi ha qui espera un fetge, un cor o que comenci la lliga i tornem a ser campions. Hi ha qui espera un nen perquè ja té triat un nom. Hi ha qui espera taula comentant que tot i la crisi els restaurants no donen a l’abast. I qui espera al setembre, perquè no li agraden les vacances. Hi ha qui espera hores a una cua per comprar una entrada pel grup musical que li entusiasma. I qui a la sala d’espera, espera que l’advocat li doni una esperança de guanyar el pleit. Hi ha qui espera el segon plat o espera que siguin les vuit per baixar les escombraries. I qui espera que surti en DVD aquella pel•lícula que tant li va agradar. També hi ha aquell que espera que el seu amic s’acabi de llegir el tercer tom de l’Stieg Larsson per no haver-ho de comprar. Hi qui espera que arribi el vespre per escoltar la veu que tant li agrada i acompanya. Hi ha qui espera anar tirant de la rifeta, que li toqui la rifa i així deixin de rifar-se’l.

Tal volta, la vida no és més que el temps d’espera de les coses que volem o tenim por que ens arribin.