CONVERSA NOCTURNA 10.2

ELLA.-Vols vestir-te de dona? Tinc lencería eròtica, portalLigUEs, sabates d'agulla, tangUES...
ELL.- No.
ELLA.- Hi ha un banquer que ve a veure'm una vegada al mes per a vestir-se de dona. Té seixanta anys i està gros. Balla un cancán per a mi i després marxa. Estàs segur que no vols posar-te els meus sostenidors?
ELL.- Estic segur.
ELLA.- Se m'està acabant el repertori.
ELL.- Em desconcertes. Fa un moment parlaves com una senyora reprimida en la seva nit boja, i ara...
ELLA.- Com una maricona de barri baix, veritat? Veuràs, sota aquests farciments hi ha una dotzena de personatges distints. No em preguntis quin d'ells sóc jo realment, perquè no ho sé. Jo també em perdo. És comprensible. Amb tanta crema antiarruga i tanta ombra d'ulls una es mira en el mirall i creu que és una veïna que li està espiant per una finestra. Preferiries que parlés com la teva santa esposa?
ELL.- No tinc esposa.
ELLA.- Em vas dir que estaves casat.
ELL.- No t'he dit res d'això.
ELLA.- El meu instint no m'enganya.
ELL.- No, no t'enganya estic casat, però no tinc esposa. ELLA.- Ja, separat, divorciat o vidu. En qualsevol dels tres casos acabaràs plorant sobre la meva esquena i deixant-me plena de mocs, veritat?
ELL.- No seguim amb això. Només vull que parlis com tu mateixa.
ELLA.- Quina merda! Jo esperava passar la nit amb un violador reincident, però no amb el doctor Freud.