Cel endins, alçats els peus de la sorra humida, congestionat pels silencis de les teves mossegades, pronuncio les nostres darrers paraules. Immers a una equació d'embriaguesa, noto la fiblada de la teva carn, el terratrèmol que em sobrevé a mitjanit, el desig sotmès, condensat, supervivent.
Cel endins, extingint les carícies a l'escullera de les teves cames, envaït per l'alfabet dels llençols i de les lleis de la física. Longitud, massa, força, diferència de potencial... quantifiquem les embranzides de la bellesa. Determinem les nostres constants universals sigui quina sigui la situació, horitzontal o vertical, en què s’apliqui la llei corresponent.
Cel endins, vivint en l'amnèsia dels mites, fullejant cada plec del teu cos amb els mots, sobrevolant verbs blaus i infinits, abraçant els teus turons. Com una fera a l'aguait sabent que en qualsevol moment la carn cridarà.
3 comentarios:
"pels silencis de les teves mossegades","l'alfabet dels llençols" i "fullejant cada plec del teu cos amb els mots": tot té alguna relació amb el llenguatge, un llenguatge el d'aquest text justament molt poètic. Apropiat al "Cel endins" del títol i de cadascun dels paràgrafs.
Pot servir allò mes o menys que deia "si l' amor com tot es qüestió de paraules estimar-te es aprendre un nou idioma , no? La veritat es que és molt tendra l' escrit.
moltes gràcies pels vostres comentaris. És un text que em remou l'interior.
Publicar un comentario