Aquest matí m'he posat a mirar il·lustracions medievals. M'agrada contemplar cadascun dels seus símbols i de les seves històries. Les trobo com una teranyina que m'enganxa a mirar-les llargament, amb detall. Saber que cada gest, cada mirada, cada petit objecte està allà per dir alguna cosa, fa que l'acte de mirar es converteixi en un joc.
Aquesta imatge de l'amor cortès m'ha fet pensar en el ritual del vassall i les similituds amb els trobadors. El vassall, sense espasa ni cinturó, de genolls i amb el cap descobert, ajuntava les seves mans i les posava entre les mans del seu senyor (immixtio manuum) mentre declarava (volo) que d'ara endavant es considerava com un home del senyor, a canvi d'un feu. Llavors, el senyor besava (osculum) en la boca al seu nou vassall i manifestava públicament que d'ara endavant, aquell vassall era un home (hom) seu. L'esperit d'aquest esquema ritual va ser adoptat i adaptat pels trobadors provençals, no només a través de l'actitud que assumeix el cavaller (vassall) enfront de la dama, sinó també mitjançant un llenguatge propi. És així com el trobador es compromet a protegir i mantenir l'amor per la dama. Reflecteix de manera clara el vassallatge per amor.
il·lustració número 071 del Codex Manesse
La següent estrofa de Berguedà ens serveix d'exemple per entendre la relació vasallática entre cavaller i dama:
Ei irai lai si-us platz, e no,
Qu’en mi non a dreit ni razo
Mas cum sers, si Dieus mi perdo,
Pus mos mas dins los postres tinc
E de vos servir no.m retinc.
Doncx, pus en mi non a ren mieu,
Faitz ne cum pros dona del sieu…
Vostres suy ses autr’ochaizo,
Per la bona fe qu’ie-us covinc…
(Iré allí si os place o no,
Porque en mí no hay derecho ni razón
Sino como siervo (¡que Dios me perdone!),
Pues tuve mis manos dentro de las vuestras
Y no me abstuve de serviros.
Así pues, ya que en mí no hay nada mío,
Haced de mí como noble dama con lo que es suyo…
Soy vuestro sin ningún pretexto,
Por la buena fe que os prometí…)
9 comentarios:
molt interessant a la vegada que: eròtic!! no et sembla? ;)
És una de les meves passions: l'erotisme. je je je. Deixant bromes a part, avui m'he aixecat sentint aquest vassallatge trobadoresc, que no deixa de tenir el seu punt d'erotisme o sensualitat.
Entrega i passió a flor de pell la de Berguedà.
Moltes gràcies per l'entrada. les imatges són genials i els dibuixos que has escollit m'agradem molt.
Totes les imatges són del codex Manesse. Em plau molt que t'agradés, Iris. M'agrada l'entrega d'aquests homes a la seva estimada.
qué interessant no sabia d'eixos rituals que descrius. A partir d'ara miraré les imatges mitgevals d'una altra manera
Preciosa entrada Peoncita. Siempre he dicho que eres como uno de esos trobadores. Tu entrega y tu pasión por las cosas es muy grande. El día que te entregues a una mujer estoy segura de que será como estos poetas medievales.
Et sento així amor, entregat al meu esperit, entregat en cos i ànima. Sentiràs el mateix de la meua entrega? Segur que si
El que jo dic sempre: no hem evolucionat, encara que ho sembli. L'amor cortès i el que ve darrere continua sent actual, malgrat que voldríem que no ho fos.
Si us interessa l'erotisme en la poesia trobadoresca el trobareu molt més evident en la de les trobadores o trobairitz, molt més directes i franques que els seus homònims masculins que gaudien de les fòrmules més recargolades i artificioses. D'elles ens han arribat poquetes coses però dignes de ser llegides.
Publicar un comentario