Com cada inici d'any, ens apressem a prendre decisions sobre allò que canviarem o que refarem: alguns volen deixar de fumar, d'altres anar al gimnàs, començar una dieta, aprendre anglès per vigèsima vegada... És es moment d'abandonar ses idees inservibles i deixar que entrin nous aires a sa nostra vida. Situar al centre des nostre dia a dia ses relacions humanes. Estimar-nos a nosaltres mateixos i a ses altres persones. Per jo pesen més que la productivitat o s'èxit, sigui laboral, econòmic... perquè el vertader èxit és estimar i ser estimats amb consciència.
Una vida nova implica un coneixement profund de nosaltres mateixos i prendre sa decisió de ser responsables de sa nostra vida. Jo no puc escollir aquelles coses que em passaran demà, ni ses de demà passat. Però puc decidir amb quina emoció les afronto. Així que a sa pregunta quins són es meus propòsits per aquest any, sa meua resposta és molt clara: ENAMORAR-ME DE JO. Continuaré anant a còrrer a sa platja per desfogar-me, escrivint i fent teatre, educant en ses emocions as meus alumnes, compartint cerveses i panets amb bones companyies, agenollant-me a escapats per copsar a brillantor d'una pulsera ... però amb un afegit, sa consciència de què en tots aquests moments estic sent feliç.
Bona entrada al nou any.
6 comentarios:
Vull venir amb tu en aquest viatge, vull enamorar-me de mi.
Doncs, sí un brindeis pel nostre propi enamorament!!!
Un bon proposit, si senyor!!!
Crec que m'afegiré a aquest propòsit de començament d'any.
Per a mi amor i poesia van junts, no es poden destriar. Mai és una feina, una cosa apart, una obligació. Tot ve de la poesia, de la creació, i hi torna.
Bon any!!! he entrat al teu bloc i m'ha encantat el teu proposit del 2011. Les teves paraules transmeten aquest enamorament
Salut des del meu espai.
Ester
Veu Anònima formes part del viatge que ens duu a l'autoestima.
Iris, brindo amb tu amb molt de gust. Alcem una copa de cava brut nature.
Dorothy, quans més ens afegim a aquest propòsit més fàcil serà avançar en el temps. Imagina el què serà passejar pel carrer veient mil cares plenes de felicitat perquè s'estimen.
Helena, jo tampoc puc separar amor de poesia. Són dos complements. L'un sense l'altre queda coix.
Ester, benvinguda al blog. Intento que les meves paraules s'amarin d'aquest sentiment d'amor, tant cap a jo, com cap als altres.
Publicar un comentario