Les sabates de talons dins de l'armari
ferides d'una glòria local.
El pot de rímel atrinxerat al bany
perquè ja no trobes raons.
L'americana estesa sobre el llit,
mapamundi de les nits.
Arestes d'un matí de febrer
per on passes els dits,
sabent que allò que necessitesnomés ho trobaràs en mi.
7 comentarios:
Sabent que et feriràs els dits si els passes per les arestes; però les ferides del cos cicatritzen més aviat que les de l'ànima.
un poema magnífic!!! Se n'adonarà, ja ho veuràs!!!
Molta sort!!!
Intens, suggerent. Càlid i fred a la vegada.
"...el llit, mapamundi de les nits." No ho havia pensat mai, però és taaaaan veritat.
Meravellós.
N'estàs segur que només ho trobarà en tu(pregunto a qui ho diu), potser si investiguessis t'enduries alguna sorpresa...
El cor té racons amagats!!!
M. Roser
Puc assegurar que només ho trobaré allà, el seu cor me l'ha entregat obert de bat a bat. No ho dubtis. Una abraçada
Bellíssim el poema, el que diu.
Publicar un comentario