de l'absorció dels teus braços,
de com desfulles l'embalum d'ombres
que duc sargides als records.
He explicat com els teus petons
es fan carn, sang i aliment.
He cantat sobre els teus palmells,
de com han capgirat el temps
i han esdevingut una certesa
on em reuneixo empeltat.
He anomenat cadascun dels teus caires,
aquells que prenc i mossego,
amb rigorosa passió
una mica més avall de la pell.
He parlat de tu,
perquè t'estimo,
de la visibilitat de les nostres olors,
de com has fet del desig el verb
que pasta els nostres matins.
Així parlo de tu i de mi.
3 comentarios:
Ui, quan d'amor passional, fins i tot diria una mica d'erotisme...
Suposo que ho sap que l'estimes així, seria una llàstima que no en fos conscient.
Una abraçada,
M. Roser
Llegint aquests versos sento una enveja sana i l'únic que et puc dir, a part que és un escrit preciós, és que ets afortunat de sentir aquest amor...
Fràcies a les dues pels vostres comentaris. Jesús
Publicar un comentario