Amiga: L'has
tornat a veure?
Ella: No, fa
dies que no dorm aquí.
Amiga: Haurà
conegut a alguna dona.
Ella: Sí, és
que hi ha tantes dones... Saps què em fa por? La competència de les
altres dones...però això no li puc dir.
Amiga: No,
no li has de dir.
Ella: -Ara anem a parlar d'amor. (Es queda en silenci, com si
pensés per primera vegada en el significat d'aquesta frase.) De sobte va dir
això: -Ara anem a parlar d'amor. -Bé, li vaig dir, amb la veu baixeta, -amor...
Ell no esperava que jo estigués tan predisposada així que es va quedar
mirant-me molt fix;els ulls clars quan miren fix es tornen molt tremends. Li
vaig dir que no em mirés així perquè m'espantava i em va dir que llavors,
millor parléssim de la por. I jo de la por sí que no volia parlar…
Amiga: Clar, de la por no. (Es mata un mosquit en el braç) Mira que m’ha fet aquest. Tinc alguna cosa en la pell, a tu ni se t'apropen. És terrible, si un es posa a pensar, que et xuclin la sang.
Ella: A mi no em piquen perquè tinc la pell tota seca, pura
duresa...
Amiga: La pell és el més profund, tot el que tens de duresa fora,
ho tens endins.
Ella: Això qui t'ho va dir? És que ja no ús protector. Això, saps
què significa?
Amiga: Que ja no t'importa.
Ella: Clar... et brillen els ulls, la lluentor de l'ull, estàs
salvada.
1 comentario:
Veig que t'agrada captar converses femenines, deus anar sempre amb l'antena posada...
Ah, i a mi tampoc em piquen els mosquits!!!
Bona setmana Jesús,
M. Roser
Publicar un comentario