No som culpables dels vostres pecats

Aquesta crisi ha generat un procés de mutació social, on molts de nosaltres demanem més que mai ser partícips i modeladors de sa nostra realitat quotidiana. Des de fa un temps, som molts qui ens interessem per sa política, tot i no creure en ella. I ens passa una cosa semblant amb sa democràcia: creiem en ella però aquest model no ens interessa. I no ens interessa perquè hem vist com està sotmesa als mercats de valors, que ha provocat aquesta estafa econòmica o financera que tots paguem durament. Però democràcia no significa només tenir dret a vot cada quatre anys. Segons tinc entès sa finalitat de sa democràcia consisteix en evitar els perills d’una excessiva concentració de poder, a través de regles, contrapesos, equilibris i institucions de garantia.

Aquests dies se’ns amenaça amb retallades socials. I el que indigna és sa culpabilització que ens intenten imposar aquests moralistes amb tisores. Ara resulta que el país està en crisi perquè els ciutadans de peu hem tingut una propensió al malbaratament i hem d’assumir es nostre sentiment de culpa i acceptar el “sacrifici” per haver-nos cregut amb dret als serveis públics i la dignitat laboral. En nom de sa crisi i dels “pecats” dels sistemes de poder, el ciutadà veu retallat els seus drets, perquè, clar, ha viscut per damunt de ses seus possibilitats quan havia de fer un dejuni de quaresma. Poc importa ara combatre durament sa corrupció, el malbaratament d’alts càrrecs polítics o crear polítiques de creació de feina. Ara toca retallar durament, pujar els impostos... en definitiva excloure la possibilitat de dignificar la vida dels ciutadans.