(Són les set del matí. Ell, amant d'una sola nit, està a punt de marxar, quan ella, l’amada, es desperta)
Amant: Serà millor que marxi. Aviat despertarà l'edifici.
Amada: No cal que marxis tan prompte.
Amant: Agnès…
Amada. No diguis res.
Amant: Agnès, vull besar-te per darrer vegada.
Amada: Per a què?
Amant: No m’agradaria deixar-ho així, tan
fredament.
Amada. Doncs, tu ja ho has fet.
Amant: Em guardes rancor?
Amada: (Tristament) Si... (S'aixeca del llit. Posant el cap al
pit de l'amant) No. Ets molt lliure d’estimar a qui vulguis. No t’hauries d’haver
molestat en venir.
Amant: Hauries preferit una nota? Un missatge
de menys de trenta caràcters?
Amada: No.
Amant: Que et deixés sense dir-te res?
Amada: Jo... tal volta he estat jo qui t’ha
fet fora. No t’he trobat a faltar. He passat uns dies fantàstics.
Amant: Amb qui?
Amada: No el coneixes. És un noi molt guapo
que m’estima. (Breu silenci. Va a Amant i l’agafa de les espatlles). M’alegro
molt per tu. De veritat. I t’agraeixo que vulguis donar-me aquest “mal dia”
a les set del matí.
Amant: Volia deixar-te una nota. (S’abracen)
Estàs tremolant. Tens fred.
Amada. Hauries d’haver tancat la finestra de la bugaderia. Entra l’aire del matí.
Amant. Sí, jo tinc la culpa. (Mirant-la)
Agnès, saps que t’estimo.
Amada: Doncs estima’m de lluny.
Amant. Això és el que faré.
2 comentarios:
s'han passat la nit a la bugaderia i amb la finestra oberta? El refredat farà que recordin aquella última trobada...
¿Val la pena passar una nit de sexe (amat/amada) per llevar-se amb aquests retrets?
Sí, perquè sinó els escriptors no tindrien matèria.
Publicar un comentario