Compro or

(Una dona va a una tenda d'or amb un joier a les mans. Entra. Obre el joier davant de l'home que seu darrera del vidre.)

Comprador: Quant espera vostè treure per això, senyora?

Senyora: No tinc ni idea, se suposa que és vostè qui m'ho ha de dir.

Comprador: És que... aquí dins no hi ha res de valor. No té més que bijuteria. No hi ha cap pedra preciosa, ni or massís, ni res que...

Senyora: M'ho imaginava. Va ser ell qui m'ho va regalar.

Comprador: Ell?

Senyora: El que es feia passar per l'home de la meva vida. Em donava "baratijas", com els conqueridors espanyols als indis d'Amèrica. I Sap vostè una cosa? Jo era tan idiota que m'agradaven. Així doncs, no valen gens?

Comprador: No gran cosa.

Senyora: Era un cabró, veritat?

Comprador: No ho sé, senyora. El que sí sé és que quan un home estima a una dona...

Senyora: Si?

Comprador: Quan un home estima a una dona no li regala joies com aquestes.

Senyora: Ah! Ho veu vostè? Estava segura que tenia raó.