Llegiràs aquest vers,
tremolor de la meva carn,
combregant amb goig del seu pecat.
I el seu polseguim et glorificarà,
fent de l'estimar-te
l'arrelament feridor que ens mourà.
L'Amor que mou el sol i les estrelles i la poesia que ens salva del tedi... Fa temps tenia un bloc amb el mateix nom: El far a trenc d'alba. Ara l'he tornat a obrir. I com que havíem mantingut intercanvi de comentaris a l'època et deixo el present post com una reflexió a la teva entrada... amb l'esperança de continuar dialogant. Per cert m'he fet seguidor del teu bloc.
3 comentarios:
L'Amor que mou el sol i les estrelles i la poesia que ens salva del tedi... Fa temps tenia un bloc amb el mateix nom: El far a trenc d'alba. Ara l'he tornat a obrir. I com que havíem mantingut intercanvi de comentaris a l'època et deixo el present post com una reflexió a la teva entrada... amb l'esperança de continuar dialogant. Per cert m'he fet seguidor del teu bloc.
Des de El far, una abraçada...
Un vers molt terrenal, que t'enlaira.
Jordi, moltes gràcies pel teu comentari. Em passaré pel teu espai.
Helena, intento surar sobre la terra
Publicar un comentario