Nova primavera

Si no fos perquè ens ha plogut

sobre les boques besades,

no ens hauriem nuat

i les paraules no arrossegarien

les molses d'antics versos.

és amb aquesta melosa pluja

que hem traspassat

a una nova primavera.

Nova estrena

Ja s'apropa el moment de veure en escena les CONVERSES NOCTURNES que es van crear al blog!

Hem treballat força per donar forma a les diferents escenes.

He parlat de tu

He parlat de tu,

de l'absorció dels teus braços,

de com desfulles l'embalum d'ombres

que duc sargides als records.

He explicat com els teus petons

es fan carn, sang i aliment.

He cantat sobre els teus palmells,

de com han capgirat el temps

i han esdevingut una certesa

on em reuneixo empeltat.

He anomenat cadascun dels teus caires,

aquells que prenc i mossego,

amb rigorosa passió

una mica més avall de la pell.

He parlat de tu,

perquè t'estimo,

de la visibilitat de les nostres olors,

de com has fet del desig el verb

que pasta els nostres matins.

Així parlo de tu i de mi.

Cartografia de l'esquena

Perdre'm al mapa de la teva esquena,

geografia que em precipita,

que em fascina cada nit.

Assenyalar cada lloc que reconec,

nomenat o per nomenar.

Ser descobridor d'aquest món,

obert només per jo.

Atènyer la vall dels teus petons,

costejant la teva pell,

cartografiada als meus dits,

per acabar varant al pèlag dels teus peus.

És al teu cos on vaig perdre l'ànima

com a preludi de perdre la raó.

Al teu costat el temps acaba i comença.

Només amb tu puc tenir un lloc al món.

Plenituds

Desprès d'haver ajornat futurs,

de còrrer darrera de la vida,

fatigat per les renúncies de l'orgull,

em deixo convèncer pel desig

i cavalquem la torrentera del riu.

Creuo el pont que m'has bastit

per menjar a la teva taula,

per trobar asil als teus llençols

entomant la plenitud d'un temps absolut.

Les sabates de talons dins de l'armari

ferides d'una glòria local.

El pot de rímel atrinxerat al bany

perquè ja no trobes raons.

L'americana estesa sobre el llit,

mapamundi de les nits.

Arestes d'un matí de febrer

per on passes els dits,

sabent que allò que necessites

només ho trobaràs en mi.

Girant fulls

Un altre mes que marxa. Acabo de girar el full del calendari adonant-me que la vida és irreversible. No podrem tornar al dia de demà ni podrem fer com si no hagués existit. És la nostra condició temporal. Hi ha dies que tinc la sensació de que al final d'aquest llarg passadís només hi ha portes tancades a altres passadissos deserts, que donen a altres portes... D'altres dies, copso la grandesa de l'avanç.

Avui faig un balanç provisional. He encalçat el vent, m'he empassat anestèsies, m'he concedit moments de plenituds, he mirat cap enfora de la closca. Mentre em preparo un cafè recordo el dia que vaig comprar gots i plats, la taula on dino, el llit on descanso, amb la intenció de construir-me un futur. Detalls de la vida que m'està arribant cada matí. Espero no deixar d'adonar-me de la seva vinguda cada dia.