Memòria de nàufrag aferrada a unes xarxes.
Mirada confusa que ha tancat
les seves fronteres a altres mans.
Un miratge amarg sobre la sorra.
Es van trencar les armellades que els unien,
i ara, espectre incessant,
són aquest esquinçall d'ultramar
que olora un ca.
Entre els fils queda una penombra feta verb.
Embullats per la tempesta
desvetllen el lament del que van enllaçar:
la memòria del nàufrag corsecada al sol.
3 comentarios:
Sale el sol, pero no sales de tu melancolía. je je je je. Luego te enfadas si te llamo romántico. Reflexiona
Pues yo no me he enterado de nada.
Oscar, tal vez sea melancólico, pero no creo que escriba desde el romanticismo "choni" de nuestros días.
Lacuerda, sólo es un poema. no te preocupes.
Publicar un comentario