CONVERSA NOCTURNA 20: LA CITA

ELL I ELLA seuen a la taula d'un elegant restaurant. Estan a una cita, desprès de molt de temps esperant.

ELL: Estic content d'haver-te trobat. Perdó. (treu unes pastilles.) Per a l'acidesa. Vols una?
ELLA: No, gràcies. M'encanta aquest lloc.
ELL: És el meu preferit. Un dels pocs llocs en els quals puc sentir-me com a Praga. Fa calor. (S'asseca la suor amb un mocador) Hauríem de brindar. Espero que aquesta nit no l'oblidem mai.
ELLA: Això espero.
ELL: (Alçant la copa) Per aquesta cita... Perdona un moment. (Treu una altra pastilla) Per al fetge.
ELLA: Et molesta?
ELL: Ara no. Després del sopar. És per prevenció. (Es pren la pastilla amb el glop. Brinda). Per aquesta cita i les que vindran. (Beuen)
ELLA: I què penses fer ara que has tornat?
ELL: Tot. Abans dels quaranta vull consolidar la meva pròpia empresa, o per què no?, mai se sap, un ministeri i tenir tres o quatre fills.
ELLA: Res més?
ELL: Sóc ambiciós. Si no, no m'hagués atrevit mai a convidar a una noia tan bella a sopar... No és cert?
ELLA: Ets la primera persona que em diu això.
ELL: I just cna’t believe you. But, sweetheart, you’re gorgeous! (Li besa la mà)
ELLA: (Somrient) Sempre li dius això a les noies?
ELL: Honey, les meves intencions són serioses. Jo sóc seriós.
ELLA: T'agraden els nens?
ELL: M'encanten. A tal punt que m'he proposat arribar a ser un. Només perquè em prenguis en adopció. (Ella Riu) Et veus preciosa quan rius. Perdona. (Treu una altra pastilla. La pren)
ELLA: I aquesta?
ELL: Per a la hipertensió. Estem treballant a marxes forçades en el despatx. Però no parlem més de treball o em prenc un ansiolític. Parlem d'alguna cosa més lírica. De tu, per exemple.
ELLA: Jo he abandonat la carrera d'advocat per dedicar-me a les belles arts.
ELL: Oh, my goodness! És ell, ell en persona! El president del buffet Com estic?
ELLA: Bé...
ELL: (treu una pastilla i la pren) Excel·lent. Un ansiolític i podré parlar amb ell sobre el meu ascens. Darling, I’m a winner! (s'aixeca i va cap a la taula de l'home, deixant a ella tota sola).
ELLA: Però... No havies vingut aquí per jo? ON queda el nostre amor. (Per ella mateixa) Cada cop que veu un home uniformat fa el mateix. Si al final tindran raó quan em diuen que els Casanoves són tots uns bisexuals.