al caliu de la nuesa del ventre.
Joc de regles tàcites
d'aquest esclavatge, de la subjugació a tu,
encauat al la teva boca com un cadell.
Altívol mot, mig record, mitja acció.
Festí de dits entrellaçats
que creuen en tu perquè ets real.
Alè fos amb l'alè. Respirar-te.
Pell que sua. Palpitar-te.
Edificacions sobre els llavis a mitja veu.
Besar-te. Somiar-te. Estimar-te.
Exhaurim les hores fins a un nou revinclament,
fins a una nova aliança que ens faci tremolar.
(Sona "Sicilienne" de Von Paradis)
María Teresa Von Paradis va ser una de les grans amigues de Mozart, una fidel intèrpret del pensament del músic. Va quedar cega des de molt jove, però va ser una de les més grans pianistes europees del seu temps. Aquesta composició, Sicilienne, em sembla d'una bellesa sublim, capaç d'omplir el cos d'emocions.
7 comentarios:
com vols que no tremoli? com vols que no m'omplis? si ets el millor que m'ha passat a la vida!!!
Me gusta mucho este poema. Vuelves a emocionarme. Un beso
tocar-te avui seria el millor que em podria passar, però seré pacient i esperaré a demà, potser demà tenc sort i es produeix aquest contacte i si no és així pensaré en els teus ulls que desperten el meu somriure
Tornes a escriure com abans, gràcies per fer-nos gaudir així.
Mérope, és fàcil escriure desprès de viure.
Lacuerda, ¿dejé de emocionarte? Creo que deberé mirar más lo que escribo.
Cenicienta, he trobat la inspiració per escriure coses en les que hi crec.
Què bo que la inspiració et faci tan feliç!
Dorothy, he trobat un impuls per escriure i em sento bé. Suposo que forma part dels cicles vitals. Una forta abraçada!
Publicar un comentario