geografia que em precipita,
que em fascina cada nit.
Assenyalar cada lloc que reconec,
nomenat o per nomenar.
Ser descobridor d'aquest món,
obert només per jo.
Atènyer la vall dels teus petons,
costejant la teva pell,
cartografiada als meus dits,
per acabar varant al pèlag dels teus peus.
És al teu cos on vaig perdre l'ànima
com a preludi de perdre la raó.
Al teu costat el temps acaba i comença.
Només amb tu puc tenir un lloc al món.
1 comentario:
Fantàstica la metàfora que relaciona el món amb l'anatomia femenina...i acabar al mar, encara que sigui dels seus peus. Poemas romàntics que amaguen sovint una certa duresa.
Petons,
M. Roser
Publicar un comentario