T'he seguit trencant el silenci,
banyant-me a les teves passes
per saber de tu.
Ja dins teu, als teus llindars
no hi ha més que tu,
mentre em desfaig,
agafant-te on coincidim.
T'he seguit,
esmunyint la negació dels meus llavis,
amb una única veritat:
Estimar-te.
4 comentarios:
Si s'estima ,què més es pot desitjar? Suposo que t'estimin, és clar...
M. Roser
Per sort això també ho tinc. I és fruit d'aquesta estima. Una abraçada
Hi ha molta gent que diu que les millors obres sorgeixen de la infelicitat, però aquests poemes teus són meravellosos.
"Paraules d'amor/ senzilles i tendres..."
Ah, si el món funcionés per amor...
Publicar un comentario