domingo, 15 de mayo de 2011

Encalçament

T'he seguit trencant el silenci,
banyant-me a les teves passes
per saber de tu.
Ja dins teu, als teus llindars
no hi ha més que tu,
mentre em desfaig,
agafant-te on coincidim.

T'he seguit,
esmunyint la negació dels meus llavis,
amb una única veritat:
Estimar-te.

4 comentarios:

M. Roser dijo...

Si s'estima ,què més es pot desitjar? Suposo que t'estimin, és clar...
M. Roser

chuscartes dijo...

Per sort això també ho tinc. I és fruit d'aquesta estima. Una abraçada

Dorothy dijo...

Hi ha molta gent que diu que les millors obres sorgeixen de la infelicitat, però aquests poemes teus són meravellosos.

Olga Xirinacs dijo...

"Paraules d'amor/ senzilles i tendres..."
Ah, si el món funcionés per amor...