És el disseny dels teus llavis
qui m'obliga a posar-me en camí
amb l'esperança de trobar refugi
entre les seues comissures.
Estimbat dins sa teua boca
vaig reconstruint, un a un,
cadascú dels racons ocults
d'aquest laberint bulliciós.
I allà, em guardes hostalatge
i em regales el caliu de fúria assetjada
que cap altre home ha rebut.
Arrencam la set.
Vull capbussar-me al seu interior.
Mossega els meus caires.
Esbufegam l'alè.
Sóc la víctima de les teves aigües.
1 comentario:
Estàs molt segur de tu mateix, i si algú se t'hagués avançat...és clar que somniar és a l'abast de tothom i tampoc seria tan greu!!!
Petons,
M. Roser
Publicar un comentario